Quedi clar, d’entrada, que no m’agrada la música en espanyol. No es tracta d’una qüestió patriòtica, en absolut, simplement no puc fer-hi més.
Amb aquesta premissa, us podreu imaginar com estava de content quan la meva dona em va portar, aquest estiu, a un concert dels Love of Lesbian, un grup totalment desconegut per a mi i del que no havia escotat cap cançó: totalment fastiguejat i sense gaires esperances de passar-m’ho bé.
Doncs bé, aquest sentiment es va transformar totalment als deu minuts de concert. Em vaig trobar davant d’un grup entregat al 100%, amb una música indie-pop d’excel·lent qualitat i lletres molt ben treballades. En definitiva, una autèntica revelació.
Sap greu dir aquestes coses quan porten més de catorze anys als escenaris però al final, la feina ben feta, l’esforç i la dedicació acaben posant les coses al seu lloc, i els Love of Lesbian mereixen estar a dalt de tot del panorama musical espanyol.
El seu darrer disc, 1999, és senzillament excel·lent i cançons com Allí donde solíamos gritar, Club de fans de John Boy, Incendios de nieve, 1999, Las malas lenguas, Segundo Asalto i Te hiero mucho, exquisidament escrites, sense desmerèixer la resta, conformen un disc rodó i indispensable.
El seu anterior treball, Cuentos chinos para niños del Japón, tot i no tenir el nivell de 1999 conté joies com Universos infinitos, La niña imantada, Noches reversibles o Los colores de una sombra. I no em vull deixar Domingo astromántico del seu disc Maniobras de escapismo, del 2005.
Enllaços d’interès
