divendres, 19 de novembre del 2010

Goldeneye


James Bond és un dels grans icones de la cultura contemporània. La seva essència s'ha mantingut intacta al llarg dels seus gairebé 60 anys com implacable assassí al servei de sa majestat: despietat, sofisticat, encantador, cínic, masclista, sàdic, vulnerable... l'heroi que acaba salvant al planeta i lligant amb la fèmina de torn. Un còctel complert i ben equilibrat per tal de no trobar a l'agent 007 massa repugnant i que ens resulti atractiu.

El renaixement que ha patit el personatge amb l'actor Daniel Craig, que ha sabut tornar als orígens amb un 007 més violent, arrogant i humà, ha permès rellançar el personatge. James Bond torna a ser rendible i el merchandising està més viu que mai.

En aquest context, Activision decideix recuperar un clàssic de Nintendo 64, Goldeneye, actualitzant-lo per a la consola Wii de Nintendo. Es va anunciar a la conferència de Nintendo a l'E3, que em va deixar amb la boca oberta mentre ho veia en directe. Clarament era una operació de màrqueting però no va impedir que el 5 de novembre anés directament a comprar-lo.

Mai he jugat al Goldeneye de N64. Per tant, tot i que conec el clàssic, em manca l'esperit nostàlgic que sí té la gent que hi va jugar fa 13 anys. En tot cas, tots els videojugadors coneixem el mític Goldeneye i els elements que el van convertir en un producte revolucionari. Revolucionar-hi al traslladar de manera brillant el gènere dels FPS a consola, extraordinari pel seu nivell tècnic i per la seva excel·lent jugabilitat, i per l'increïble mode multijugador a pantalla partida.

Fer un remake d'aquest joc es pot arribar a considerar, doncs, un sacrilegi, i Eurocom, la desenvolupadora del videojoc, se la jugava. Per altra banda les promeses de Nintendo en quant a FPS per a hardcore gamers no han respost, fins ara, a les expectatives creades.

Eurocom, però, ha estat intel·ligent. Coneixedors dels límits tècnics de Wii no han intentat revolucionar el gènere dels FPS i han buscat un motor gràfic eficient i espectacular: el dels Call of Duty, adaptant-lo a la consola de Nintendo. Per altra banda, sabent que les comparacions són odioses, no han volgut oferir un "remake" del joc de N64 sinó un nou joc "inspirat" en la pel·lícula de Pierce Brosnan (substituït al joc pel Daniel Craig) i el seu videojoc original. D'aquesta manera, Eurocom respecta el joc clàssic i s'inspira en ell per oferir-nos una experiència de joc diferent, de manera que en pugui gaudir tothom.

Goldeneye és, doncs, un joc equilibrat que exprimeix al màxim la Wii. Ofereix un notable nivell gràfic, enriquit amb partícules i excel·lents efectes visuals. Ara bé, no ens enganyem, utilitza una versió adaptada del motor gràfic dels Call of Duty, amb les "trampes" que això comporta (campanya scriptada...), però si els "trucs" que utilitza no suposen una lacra pels CoD per a PC, PS3 i XBox 360, tampoc les hem de contemplar com una nota negativa en aquesta versió per a Wii.

En quant a l'experiència de joc, tot i utilitzar el seu motor gràfic, no ens trobem davant d'un CoD; és 100% James Bod. Això vol dir missions frenètiques que ens obligaran a una confrontació directa amb l'enemic, amb seqüències d'acció espectaculars; i missions que ens permetran una aproximació més tàctica, utilitzant el sigil. Així doncs, realment ens trobem davant d'un shooter sobre rails lleugerament modificat per tal que, en un gran nombre de pantalles, hi hagi algun recorregut alternatiu que permeti una aproximació i plantejament de combat diferents. Per altra banda, els diferents nivells de dificultat i configuracions de control permeten adaptar el joc a un gran ventall de jugadors: del més casual al més hardcore (podent jugar, fins i tot, sense regeneració automàtica de vida). En resum, ens trobarem amb una campanya "scriptada" i força lineal i això podria limitar la rejugabilitat, però Eurocom ha salvat la situació oferint recorreguts alternatius amb sigil, i varis nivells de dificultat que incorporen a la partida nous objectius secundaris que allarguen la vida del joc.

La IA pateix dels mateixos problemes que els CoD, amb un respawn puntualment exagerat... tot i que moltes vegades sorprèn la reacció dels enemics al nostre comportament, per exemple llençant-nos granades per obligar-nos a sortir del nostre amagatall o recolocant-se per tal d'atacar-nos pel flanc. La IA és, doncs, eficient independentment del sistema de programació utilitzat, i sorprèn l'adaptació de l'enemic als nostres moviments tenint en compte el motor gràfic que s'utilitza.

L'excel·lent sistema de control, configurable fins el mínim detall és l'altre pilar fort del joc, permetent una immersió absoluta. Personalment m'encanta l'ús del Wiimote i Nunchuck, m'hi he adaptat perfectament i l'experiència de joc és increïble. Ara bé, per als jugadors més tradicionals hi ha l'opció d'utilitzar el controlador clàssic o el de la Game Cube.

Pel que fa a l'apartat sonor, ens trobem amb el treball notable de David Arnold i Kevin Kiner. Saben traslladar perfectament l'univers sonor de James Bond, acompanyant-nos en l'acció i el sigil. També cal destacar el bon treball de Nicole Scherzinger interpretant el tema compost per Bono i The Edge i originalment cantat per la gran Tina Turner.

Per finalitzar, no podem oblidar el mode multijugador online, fluid, que ofereix moltes més hores de diversió. Aquest mode de joc, per a que us feu una idea, sí és idèntic al CoD en un 100%. És cert que podem experimentar lag, personalment porto jugades tres hores i només vaig patir lag en una partida, això és degut a que el servidor de la partida és el primer jugador i depenent del lloc on visqui del planeta ens pot provocar un retard en la resposta. La solució és tan senzilla com desconnectar-se i buscar una nova partida online. Per altra banda, també disposem de la possibilitat de jugar amb tres companys més amb el mode multijugador amb pantalla partida.

Goldeneye per Wii no és el joc revolucionari de Nintendo 64. Tampoc ho vol ser. Vol ser una aposta ferma pels FPS en Wii, vol aprofitar l'ús del Wiimote i Nunchuck per oferir una experiència de joc més immersiva, i ho han aconseguit. És un joc de qualitat, amb un bon nivell gràfic, espectacular i addictiu, i amb un mode online pulit que ofereix un autèntic repte al jugador.


Enllaços d'interès:
- 007