La història de Birmània (o Myanmar, com s’anomena actualment) ha estat convulsa des dels seus orígens. Guerres entre diferents pobles, l’ocupació per l’Imperi Britànic, el Japó... fins que a l’any 1948 obté la independència.
El 1949 es produeix la sublevació comunista d’U Nu, derrocat el 1962 pel general Ne Win, que estableix un règim totalitari amb un sistema de partit únic i aprova una nova Constitució configurant l’Estat com una República Socialista. Al 1988 es forma un nou govern militar (Consell de Restauració de la Llei Estatal i l’Ordre) amb el general Saw Maung. Es canvia el nom de Birmània pel d’Unió de Myanmar, i quan al 1990 es celebren les primeres eleccions democràtiques lliures i resulta guanyadora Aung San Suu Kyi (filla del general Aung San, heroi nacional que va negociar el tractat d’independència amb el Govern Britànic abans de morir assassinat) el CRLEO impedeix la reunió de l’Assemblea Nacional (el Parlament) i incomuniquen a Aung San sota arrest domiciliari. Sense cap tipus de dubte, Aung San s’ha convertit en una icona de la democràcia, la pau mundial i la llibertat, rebent l’any 1991 el Premi Nobel de la Pau.
Fins l'actualitat s’han succeït nombrosos enfrontaments: els militars violen, esclavitzen, torturen i maten només per cantar cançons prohibides (només a Birmània oriental 3.000 pobles han estat destruïts). S’utilitzen nens i nenes soldat (es calcula uns 70.000), s’apliquen lleis que penalitzen la lliure expressió pacífica de la dissidència política (es parla de més de 1.160 presos polítics), són freqüents les detencions sense ordre judicial, la tortura i tractes cruels, inhumans i degradants, es nega als acusats el dret de ser assistits per un advocat i els fiscals es basen en confessions obtingudes mitjançant la tortura.
El 14 d’agost de 2007, les autoritats muanmares van pujar el preu de la gasolina més d’un 60%, van doblar el preu del dièsel i va quintuplicar el preu del gas natural. Aquesta pujada de preu afecta directament a la població, incapaç de poder pagar els bitllets d’autobús o comprar aliments essencials com l’arròs i ous. Les manifestacions pacífiques encapçalades pels monjos budistes s’han succeït en diferents parts del país i el règim militar del país ha tret l’exèrcit al carrer, ha ocupat monestirs per impedir que els monjos surtin al carrer a protestar i està prohibint l’accés a internet per a impedir que la població utilitzi la xarxa per enviar fotografies i imatges del que realment està passant al país.
A Internet, la iniciativa Avaaz.org convida a signar una carta al Consell de Seguretat de l'ONU i al Govern xinès perquè intervinguin en el conflicte.
Citant a Raymond Saw Kyat Htoo, membre de la minoria ètnica birmana dels karens i exiliat des de fa quatre anys, i amb referència a les manifestacions que lideren els monjos budistes “Seguiran marxant fins que aconsegueixin la democràcia. Si aquest cop no ho aconsegueixen, Birmània no té esperança”.
Potser ha arribat el moment que tots caminem junts per Birmània, Walk On…
Y si la oscuridad está para mantenernos alejados
Y si la luz del día parece estar muy lejos
Y si tu corazón de cristal se rompe
Y por un segundo retrocedes,
Oh no, sé fuerte.
Camina, camina
Lo que tienes no te lo pueden robar
No, no pueden ni siquiera sentirlo
Camina, camina,
Ponte a salvo esta noche.
Estás haciendo la maleta para ir a un lugar
donde ninguno de nosotros ha estado.
Un lugar que tiene que ser creído para poder ser visto.
Podrías haber huído volando
Un pájaro que canta en una jaula abierta
Que sólo volará, sólo volará para lograr la libertad.
Camina, camina
Lo que tienes no te lo pueden negar
No pueden venderlo ni comprarlo
Camina, camina,
Ponte a salvo esta noche.
Y yo sé que duele
Y que tu corazón se rompe
Y que sólo aguantas hasta un punto
Camina, camina
El hogar... difícil de saber lo que es si nunca tuviste uno.
El hogar... No puedo decir dónde está pero sé que voy a mi hogar.
Es ahí donde está el dolor.
Yo sé que duele
Y que tu corazón se rompe
Y que sólo aguantas hasta un punto.
Camina, camina
Déjalo atrás
Tienes que dejarlo atrás
Todo lo que te gusta
Todo lo que haces
Todo lo que construyes
Todo lo que rompes
Todo lo que mides
Todo lo que robas
Todo eso lo puedes dejar atrás
Todo lo que razonas
Todo lo que sientes
Todo lo que hablas
Todo lo que vistes
Todo lo que planeas...
Per més informació, consulteu:
- http://www.canalsolidari.org/web/noticies/noticia/?id_noticia=8637
- http://www.es.amnesty.org/paises/myanmar
(Fonts: Amnistia Internacional, Canal Solidari, Wikipedia, Encarta, U2Eastlink)
El 1949 es produeix la sublevació comunista d’U Nu, derrocat el 1962 pel general Ne Win, que estableix un règim totalitari amb un sistema de partit únic i aprova una nova Constitució configurant l’Estat com una República Socialista. Al 1988 es forma un nou govern militar (Consell de Restauració de la Llei Estatal i l’Ordre) amb el general Saw Maung. Es canvia el nom de Birmània pel d’Unió de Myanmar, i quan al 1990 es celebren les primeres eleccions democràtiques lliures i resulta guanyadora Aung San Suu Kyi (filla del general Aung San, heroi nacional que va negociar el tractat d’independència amb el Govern Britànic abans de morir assassinat) el CRLEO impedeix la reunió de l’Assemblea Nacional (el Parlament) i incomuniquen a Aung San sota arrest domiciliari. Sense cap tipus de dubte, Aung San s’ha convertit en una icona de la democràcia, la pau mundial i la llibertat, rebent l’any 1991 el Premi Nobel de la Pau.
Fins l'actualitat s’han succeït nombrosos enfrontaments: els militars violen, esclavitzen, torturen i maten només per cantar cançons prohibides (només a Birmània oriental 3.000 pobles han estat destruïts). S’utilitzen nens i nenes soldat (es calcula uns 70.000), s’apliquen lleis que penalitzen la lliure expressió pacífica de la dissidència política (es parla de més de 1.160 presos polítics), són freqüents les detencions sense ordre judicial, la tortura i tractes cruels, inhumans i degradants, es nega als acusats el dret de ser assistits per un advocat i els fiscals es basen en confessions obtingudes mitjançant la tortura.
El 14 d’agost de 2007, les autoritats muanmares van pujar el preu de la gasolina més d’un 60%, van doblar el preu del dièsel i va quintuplicar el preu del gas natural. Aquesta pujada de preu afecta directament a la població, incapaç de poder pagar els bitllets d’autobús o comprar aliments essencials com l’arròs i ous. Les manifestacions pacífiques encapçalades pels monjos budistes s’han succeït en diferents parts del país i el règim militar del país ha tret l’exèrcit al carrer, ha ocupat monestirs per impedir que els monjos surtin al carrer a protestar i està prohibint l’accés a internet per a impedir que la població utilitzi la xarxa per enviar fotografies i imatges del que realment està passant al país.
A Internet, la iniciativa Avaaz.org convida a signar una carta al Consell de Seguretat de l'ONU i al Govern xinès perquè intervinguin en el conflicte.
Citant a Raymond Saw Kyat Htoo, membre de la minoria ètnica birmana dels karens i exiliat des de fa quatre anys, i amb referència a les manifestacions que lideren els monjos budistes “Seguiran marxant fins que aconsegueixin la democràcia. Si aquest cop no ho aconsegueixen, Birmània no té esperança”.
Potser ha arribat el moment que tots caminem junts per Birmània, Walk On…
Y si la oscuridad está para mantenernos alejados
Y si la luz del día parece estar muy lejos
Y si tu corazón de cristal se rompe
Y por un segundo retrocedes,
Oh no, sé fuerte.
Camina, camina
Lo que tienes no te lo pueden robar
No, no pueden ni siquiera sentirlo
Camina, camina,
Ponte a salvo esta noche.
Estás haciendo la maleta para ir a un lugar
donde ninguno de nosotros ha estado.
Un lugar que tiene que ser creído para poder ser visto.
Podrías haber huído volando
Un pájaro que canta en una jaula abierta
Que sólo volará, sólo volará para lograr la libertad.
Camina, camina
Lo que tienes no te lo pueden negar
No pueden venderlo ni comprarlo
Camina, camina,
Ponte a salvo esta noche.
Y yo sé que duele
Y que tu corazón se rompe
Y que sólo aguantas hasta un punto
Camina, camina
El hogar... difícil de saber lo que es si nunca tuviste uno.
El hogar... No puedo decir dónde está pero sé que voy a mi hogar.
Es ahí donde está el dolor.
Yo sé que duele
Y que tu corazón se rompe
Y que sólo aguantas hasta un punto.
Camina, camina
Déjalo atrás
Tienes que dejarlo atrás
Todo lo que te gusta
Todo lo que haces
Todo lo que construyes
Todo lo que rompes
Todo lo que mides
Todo lo que robas
Todo eso lo puedes dejar atrás
Todo lo que razonas
Todo lo que sientes
Todo lo que hablas
Todo lo que vistes
Todo lo que planeas...
Per més informació, consulteu:
- http://www.canalsolidari.org/web/noticies/noticia/?id_noticia=8637
- http://www.es.amnesty.org/paises/myanmar
(Fonts: Amnistia Internacional, Canal Solidari, Wikipedia, Encarta, U2Eastlink)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada