U2 en Streaming

La vida de los otros

El 2007 ens ha portat "La vida de los otros" (Das Leben der Anderen), sense cap dubte una de les millors pel·lícules de l'any (a banda de "The Fountain" i d'altres que m'agradaria comentar), i en aquest cas sí hi ha unanimitat.

Si he de qualificar la pel·lícula amb una única paraula, aquesta és "Humanitat", la humanitat que desprèn la història, els personatges, i el sorprenent Ulrich Mühe, un actor que em sap greu haver-lo descobert tan tard i que sap crear i donar vida a un personatge sense quasi obrir la boca.

"La vida de los otros" tracta un tema encara tabú a Alemanya: l'espionatge, la vigilància i la repressió que duia a terme la policia secreta de la RDA (el Ministeri de Seguretat Estatal o Stasi) a tots aquells ciutadans, polítics i intel·lectuals que poguessin ser crítics amb el sistema. No és només un tema tabú pel fet de ser recent (fins els anys 80) sinó perquè alguns col·laboradors i espies de l'Stasi eren amics propers, companys de feina i familiars dels espiats. Sense anar més lluny, el propi Ulrich Mühe va estar casat amb la també actriu Jenny Gröllmann, i durant els sis anys de matrimoni la seva dona va cooperar amb l'Stasi.

L'opera prima de Florian Henckel von Donnersmarck tracta amb rigor una part de la història (recent) de l'Alemanya de l'Est, i en fa un clar retrat polític, social i cultural; però el més important per a mi, no deixa de banda la humanitat dels personatges. Molts cops, a l'hora de tractar temes històrics els directors tendeixen al documental, volen ser tan fidels a la realitat que s'obliden de crear uns personatges profunds, vius i creïbles, de manera que la història que ens expliquen es torna freda. Florian Henckel no cau en aquest error i sap crear una història humana, on t'identifiques immediatament amb els personatges i els "vius". Amb paraules del propi director, és "una història real amb gent real".

Tots els actor estan fantàstics, però destaca absolutament Ulrich Mühe amb la seva interpretació "subtil". Interpreta el Capità Hauptmann Gerd Wiesler, l'espia encarregat de vigilar el dramaturg Georg Dreyman (interpretat per Sebastian Koch). El ritme de la pel·lícula, la narració... són exquisits, i la evolució del personatge del principi fins el final (el seu viatge interior, emocional) no podria ser descrita millor.

Per altra banda, el guió, la direcció i el muntatge també són uns clars exemples de com s'ha de fer una pel·lícula, sense caure en el melodrama, mostrant en una imatge, un gest o una mirada el que no podríem expressar ni en un milió de paraules. Florian ens explica una història complexa, ens mostra uns personatges complexes i la pel·lícula, en els seus 140 minuts et manté atent i no decau ni en un sòl instant.

En resum, per a ser un bon actor no cal sobre actuar i per a explicar una història densa no cal posar veus en off, utilitzar efectes especials constantment... Quan una pel·lícula abusa de sobre actuacions i de veus en off es que el director no sap com explicar-la i no sap emocionar. Aquesta pel·lícula és doncs una mostra de com s'ha d'actuar, com s'ha d'escriure un guió i com s'ha de dirigir els actors. INDISPENSABLE.

Tràiler

The Fountain

La Fuente de la Vida "The Fountain" de Darren Aronofsky és una pel·lícula complexa. Sense cap dubte és autèntica poesia visual, però com tota poesia exigeix la implicació de l'espectador per a que aquest faci seva la pel·lícula, s'emocioni i n'extregui el significat. La pel·lícula ens fa reflexionar sobre la nostra existència, sobre el significat de la mort i de la vida.

Alguns crítics la defineixen com a un poema de la vida, jo em decanto més per "poema de la mort".

Molts pensareu que tractar la "mort" en una pel·lícula no és en absolut original, s'ha fet molts cops (ara em ve al cap la infame "Más allá de los sueños"). L'originalitat rau en el fet que Darren Aronofsky no es planteja què hi ha després de la mort, si hi ha una altra vida... sinó com l'ésser humà afronta aquesta mort.

Els tres personatges que interpreta Hugh Jackman (extraordinari) no volen morir, volen viure eternament. Busquen la seva pròpia vida eterna i la vida eterna de la persona a la que estimen (els personatges interpretats per Rachel Weisz). Ara bé, existeix la vida eterna? és pot aconseguir? Quin camí hem de seguir per a assolir-la?

Tres personatges la busquen i cap d'ells ho aconsegueix, o potser realment ho acaben aconseguint tots tres? Tom Creo (Hugh Jackman) busca en cadascuna de les tres èpoques el calze de la vida, el Sant Graal, nega la mort i busca desesperadament una cura, però no es pot fugir d'allò inevitable, i si fos possible, ens deshumanitzaria com succeix amb el Tom Creo del futur? I si fos possible seria allò que esperàvem trobar, és Xibalba l'estrella de la vida o de la mort? dóna l'arbre de la vida la immortalitat o la mort?

Hugh Jackman està extraordinari, sap transmetre el dolor i la desesperació davant la mort. És un clar reflex de la societat actual que rebutja la mort, considerant-la una "malaltia", no l'accepta com una cosa normal, lògica, una conseqüència de la vida. Tots, si fos possible, buscaríem allò que ens pogués fer viure eternament, però això ens faria realment vius?

Les excel·lents interpretacions dels actors s'acompanyen d'una Banda Sonora igualment excel·lent (composta per Clint Mansell) i una extraordinària fotografia (fixeu-vos els jocs amb la llum, com tota la pel·lícula condueix de la foscor a la llum, de la mort a la vida, com el procés de naixement) de mans de Matthew Libatique (que va col·laborar ja amb Aronofsky amb Pi i Requiem por un Sueño).

"La Fuente" planteja algunes d'aquestes qüestions i deixa a l'espectador la tasca de trobar-ne la resposta i plantejar-se'n d'altres. És un projecte molt ambiciós, i lògicament no a tothom agradarà. No cal entendre tots i cadascun dels fils argumentals que composen l'obra d'Aronofsky, t'has de deixar atrapar i emportar per la història, viure-la. És poesia, emoció, amor, metafísica i existencialisme... és en definitiva una pel·lícula arriscada i no deixarà indiferent a ningú.

Trailer

The Last Man, de Clint Mansell (amb escenes de la pel·lícula)

Playlist de la BSO (les pistes es reprodueixen en ordre)