La Fuente de la Vida "The Fountain" de Darren Aronofsky és una pel·lícula complexa. Sense cap dubte és autèntica poesia visual, però com tota poesia exigeix la implicació de l'espectador per a que aquest faci seva la pel·lícula, s'emocioni i n'extregui el significat. La pel·lícula ens fa reflexionar sobre la nostra existència, sobre el significat de la mort i de la vida.
Alguns crítics la defineixen com a un poema de la vida, jo em decanto més per "poema de la mort".
Molts pensareu que tractar la "mort" en una pel·lícula no és en absolut original, s'ha fet molts cops (ara em ve al cap la infame "Más allá de los sueños"). L'originalitat rau en el fet que Darren Aronofsky no es planteja què hi ha després de la mort, si hi ha una altra vida... sinó com l'ésser humà afronta aquesta mort.
Els tres personatges que interpreta Hugh Jackman (extraordinari) no volen morir, volen viure eternament. Busquen la seva pròpia vida eterna i la vida eterna de la persona a la que estimen (els personatges interpretats per Rachel Weisz). Ara bé, existeix la vida eterna? és pot aconseguir? Quin camí hem de seguir per a assolir-la?
Tres personatges la busquen i cap d'ells ho aconsegueix, o potser realment ho acaben aconseguint tots tres? Tom Creo (Hugh Jackman) busca en cadascuna de les tres èpoques el calze de la vida, el Sant Graal, nega la mort i busca desesperadament una cura, però no es pot fugir d'allò inevitable, i si fos possible, ens deshumanitzaria com succeix amb el Tom Creo del futur? I si fos possible seria allò que esperàvem trobar, és Xibalba l'estrella de la vida o de la mort? dóna l'arbre de la vida la immortalitat o la mort?
Hugh Jackman està extraordinari, sap transmetre el dolor i la desesperació davant la mort. És un clar reflex de la societat actual que rebutja la mort, considerant-la una "malaltia", no l'accepta com una cosa normal, lògica, una conseqüència de la vida. Tots, si fos possible, buscaríem allò que ens pogués fer viure eternament, però això ens faria realment vius?
Les excel·lents interpretacions dels actors s'acompanyen d'una Banda Sonora igualment excel·lent (composta per Clint Mansell) i una extraordinària fotografia (fixeu-vos els jocs amb la llum, com tota la pel·lícula condueix de la foscor a la llum, de la mort a la vida, com el procés de naixement) de mans de Matthew Libatique (que va col·laborar ja amb Aronofsky amb Pi i Requiem por un Sueño).
"La Fuente" planteja algunes d'aquestes qüestions i deixa a l'espectador la tasca de trobar-ne la resposta i plantejar-se'n d'altres. És un projecte molt ambiciós, i lògicament no a tothom agradarà. No cal entendre tots i cadascun dels fils argumentals que composen l'obra d'Aronofsky, t'has de deixar atrapar i emportar per la història, viure-la. És poesia, emoció, amor, metafísica i existencialisme... és en definitiva una pel·lícula arriscada i no deixarà indiferent a ningú.
Alguns crítics la defineixen com a un poema de la vida, jo em decanto més per "poema de la mort".
Molts pensareu que tractar la "mort" en una pel·lícula no és en absolut original, s'ha fet molts cops (ara em ve al cap la infame "Más allá de los sueños"). L'originalitat rau en el fet que Darren Aronofsky no es planteja què hi ha després de la mort, si hi ha una altra vida... sinó com l'ésser humà afronta aquesta mort.
Els tres personatges que interpreta Hugh Jackman (extraordinari) no volen morir, volen viure eternament. Busquen la seva pròpia vida eterna i la vida eterna de la persona a la que estimen (els personatges interpretats per Rachel Weisz). Ara bé, existeix la vida eterna? és pot aconseguir? Quin camí hem de seguir per a assolir-la?
Tres personatges la busquen i cap d'ells ho aconsegueix, o potser realment ho acaben aconseguint tots tres? Tom Creo (Hugh Jackman) busca en cadascuna de les tres èpoques el calze de la vida, el Sant Graal, nega la mort i busca desesperadament una cura, però no es pot fugir d'allò inevitable, i si fos possible, ens deshumanitzaria com succeix amb el Tom Creo del futur? I si fos possible seria allò que esperàvem trobar, és Xibalba l'estrella de la vida o de la mort? dóna l'arbre de la vida la immortalitat o la mort?
Hugh Jackman està extraordinari, sap transmetre el dolor i la desesperació davant la mort. És un clar reflex de la societat actual que rebutja la mort, considerant-la una "malaltia", no l'accepta com una cosa normal, lògica, una conseqüència de la vida. Tots, si fos possible, buscaríem allò que ens pogués fer viure eternament, però això ens faria realment vius?
Les excel·lents interpretacions dels actors s'acompanyen d'una Banda Sonora igualment excel·lent (composta per Clint Mansell) i una extraordinària fotografia (fixeu-vos els jocs amb la llum, com tota la pel·lícula condueix de la foscor a la llum, de la mort a la vida, com el procés de naixement) de mans de Matthew Libatique (que va col·laborar ja amb Aronofsky amb Pi i Requiem por un Sueño).
"La Fuente" planteja algunes d'aquestes qüestions i deixa a l'espectador la tasca de trobar-ne la resposta i plantejar-se'n d'altres. És un projecte molt ambiciós, i lògicament no a tothom agradarà. No cal entendre tots i cadascun dels fils argumentals que composen l'obra d'Aronofsky, t'has de deixar atrapar i emportar per la història, viure-la. És poesia, emoció, amor, metafísica i existencialisme... és en definitiva una pel·lícula arriscada i no deixarà indiferent a ningú.
Trailer
The Last Man, de Clint Mansell (amb escenes de la pel·lícula)
Playlist de la BSO (les pistes es reprodueixen en ordre)
"The Fountain" és una pel·lícula extraordinària, una de les millors pel·lícules de 2006. Totalment d'acord amb l'article i la interpretació que en fa.
ResponEliminaGràcies lyacaon pel teu comentari, la veritat es que la crítica i el públic està totalment dividit respecte a "The Fountain".
ResponEliminaPer sobre de tot, és un projecte molt personal del director, i el seu rodatge també va ser una aventura: cancelada quan Brad Pitt la va abandonar per Troya, uns anys més tard (amb molt menys pressupost) amb una productora independent la va conseguir tirar endavant... i per a rematar-ho, la edició en DVD no és la que Darren Aronofsky volia, fins al punt que ell mateix va haver de gravar un audiocomentari "casolà" i penjar-lo a internet perquè la Warner no li deixava...
Desitjo de tot cor que el seu nou projecte "The Wrestler" li vagi millor.