Acrobat

U2 parla de coses reals, dels problemes que afecten a la societat, del terrorisme, del pas a l'edat adulta, de la crisi espiritual, amorosa... Les lletres de Bono parlen de la realitat (real, espiritual, humana...) i l'Edge, l'Adam i el Larry saben transmetre musicalment totes aquestes emocions. Això és el que fa gran a U2, ser capaços de crear melodies i lletres que t'arriben a l'ànima, que fan reflexionar sobre un mateix i el món que ens envolta.

Acrobat (acròbata) és una obra mestra i un clar exemple del que he estat comentant, i com quasi totes les cançons d'U2, pot interpretar-se de varies formes.

Per una banda es fa clarament referència a una relació (amorosa, professional, d'amistat...) que es trenca quan les parts són incapaces d'aportar res de nou a la relació, quan tot es fa repetitiu... Les referències al propi grup són clares, després de la gira LoveTown van estar a punt de dissoldre's fins que One va marcar el nou camí a seguir i U2 es va "reinventar"; per altra banda no podem oblidar la crisi del matrimoni de The Edge que va carregar de dramatisme i foscor tot l'àlbum (l'Achtung Baby).

Acrobat té, però, una altra interpretació. Planteja una situació que tots hem viscut: quan tot es gira en contra teva, quan aquelles persones en les que confiaves et donen l'esquena, quan et sents traït o el teu esforç o treball no s'ha vist recompensat, quan et sents derrotat i tractat injustament. Acrobat reflexa aquesta situació i vol que et revelis: sí, pots empassar-te tot el que et tiren a sobre, però també pots escupir-ho, pots deixar-te trepitjar i putejar, però també pots aixecar el cap i lluitar per a no "deixar-te fotre" pels teus enemics (don't let the bastards grind you down, podent traduir bastards com a "fills de puta" o "malparits"). Ha arribat el moment de plantar cara, tens la força per a no deixar-te trepitjar, has de lluitar pel que vols, has de somiar i fer realitat els teus somnis.

Ha arribat el moment de somiar ben fort.