El 30 de juny va començar la nova gira d’U2 a Barcelona amb un espectacle impressionant i una posada en escena que supera la del Pop Mart i Vertigo Tour.
La clau de l’èxit és un escenari que ofereix una perspectiva de 360º. Jo tenia les meves reserves però he de reconèixer que U2 ha aconseguit, tot i les descomunals dimensions de l’escenari, apropar-se al públic i oferir una experiència inoblidable.
Els teloners, els Snow Patrol, es van entregar al 200% i van oferir un concert brillant on l’Urpa d’U2 va començar a mostrar les seves excel·lències: bona perspectiva, una pantalla de gran qualitat i definició i un so impecable.
La clau de l’èxit és un escenari que ofereix una perspectiva de 360º. Jo tenia les meves reserves però he de reconèixer que U2 ha aconseguit, tot i les descomunals dimensions de l’escenari, apropar-se al públic i oferir una experiència inoblidable.
Els teloners, els Snow Patrol, es van entregar al 200% i van oferir un concert brillant on l’Urpa d’U2 va començar a mostrar les seves excel·lències: bona perspectiva, una pantalla de gran qualitat i definició i un so impecable.
A Breathe la van acompanyar tres cançons més del nou àlbum: No Line On The Horizon (una de les meves cançons preferides), Get On Your Boots (una cançó que m’agrada però que reconec que és de les més “fluixes” del disc, tot i que en directe guanya moltíssim) i Magnificent (de les millors, tot i que té una lletra molt simple).
El concert va començar amb força, tot i que entenc que a aquells a qui no acabi de convèncer el darrer disc d’U2 puguin trobar-lo fluix. A mi, personalment, em va encantar.
Això sí, tot l’estadi es va alçar quan van començar a sonar els clàssics: els més nous com Beautiful Day, o les més àntics com I Still Haven’t Found What I’m Looking For (un himne, una pregària), Àngel Of Harlem...
Però va ser amb The Unforgettable Fire quan el cor se’m va elevar al cel. La cançó és una obra mestra i el grup la va interpretar d’una manera excepcional. La melodia de la guitarra de l’Edge t’envolta, t’atrapa, t’eleva, mentre Bono t’esquinça amb la seva veu i la lletra de la cançó, inspirada en una exposició de pintures de supervivents d’Hiroshima i Nagasaki. Sense cap tipus de dubte hi va haver un abans i un després en la història d’U2 amb aquest tema.
City Of Blinding Lights va ser un clar exemple del poder de l’Urpa d’U2, capaç d’oferir un espectacle de llum i so que t’hipnotitza absolutament.
Vertigo, I’ll Go Crazy If I Don’t Go Crazy Tonight (en forma d’un sorprenent i magnífic remix que va convertir tot l’estadi en una discoteca), i de nou els clàssics que hem sentit milers de vegades, però que continuen posant-nos la pell de gallina: Sunday Bloody Sunday, Pride, MLK, Where The Streets Have No Name, One.
One va posar la nota negativa a un concert que fins aquest moment havia estat excel·lent, amb un error de Bono al confondre’s en la lletra (cosa que li passa sovint) que va obligar al grup a parar i tornar a començar la cançó des de la segona estrofa. No vull justificar al grup, però esperava que passés una cosa així, acostuma a passar als inicis de gira i de fet, són aquestes anècdotes les que fan que un concert sigui especial.
En tot cas, la següent cançó, una autèntica sorpresa, va tornar a aixecar els ànims: Ultraviolet, una de les millors cançons del grup.
I com no podia faltar, With Or Without You, un cançó que personalment crec que haurien d’eliminar del repertori perquè el Bono ja no té veu per cantar-la, però continua emocionant i és extraordinari sentir a 90.000 persones cantant-la alhora.
Moment Of Surrender va posar punt i final al concert. Personalment m’hagués agradat un final més potent (el final dels concerts del Vertigo Tour amb la cançó Vertigo era apoteòsic), però Moment of Surrender és una cançó excel·lent, una pregària a Déu, una cançó sobre la humilitat i l’acceptació de la derrota per a un renaixement.
El concert del 30 de juny de 2009 a Barcelona va ser històric, dues hores i quart de música, espectacle i sorpreses, com per exemple la connexió amb l’estació espacial internacional.
Un excel·lent concert i un excel·lent principi de gira, i el més important: si així ha estat el primer concert de la gira, quan encara falta rodatge i cal ajustar el setlist i treure més rendiment a la pantalla gegant de l’Urpa amb les seves llums i so, no vull ni imaginar com serà el U2 360º Tour al tercer leg.
Des de la web U2 360º Tour - U2 Bootlegs s’està treballant en el DVD multicam del primer concert de Barcelona, i els
tràilers publicats tenen molt bona pinta. Mentrestant, via internet (no es pot
descarregar) es pot veure un muntatge multicam dels dos concerts de Barcelona.
U2 Full concert 360 Tour Barcelona_Part One
U2 Full Concert 360 Tour Barcelona_Part Two
U2 Full Concert 360 Tour Barcelona_Part Three
Per a descarregar el concert en àudio, podeu fer-ho des de la web U2 360º Tour - U2 Bootlegs o anant a U2 Start.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada