Brett Anderson, ex líder de Suede, està a punt de treure el seu nou disc Slow Attack, i això és una molt bona notícia.
Parlar de Brett Anderson, per a qui no el conegui, vol dir parlar de Suede, parlar de Bernard Butler i parlar, en definitiva, d'una de les millors bandes de Brit Pop / Glam Rock de la història.
Suede va néixer l'any 1989 amb Brett Anderson a les veus, Bernard Butler a la guitarra, Matt Osman al baix i Simon Gilbert a la bateria; tot i que el mèrit se l'emportaven Brett Anderson i Bernard Butler composant cançons potents, provocadores, plenes de talent i d'ambigüitat sexual. El seu primer disc Suede va ser un èxit absolut, però van començar a sorgir diferències entre els dos líders i Bernard va acabar abandonant el grup mentre gravaven el segon llarga durada Dog Man Star.
Parlar de Brett Anderson, per a qui no el conegui, vol dir parlar de Suede, parlar de Bernard Butler i parlar, en definitiva, d'una de les millors bandes de Brit Pop / Glam Rock de la història.
Suede va néixer l'any 1989 amb Brett Anderson a les veus, Bernard Butler a la guitarra, Matt Osman al baix i Simon Gilbert a la bateria; tot i que el mèrit se l'emportaven Brett Anderson i Bernard Butler composant cançons potents, provocadores, plenes de talent i d'ambigüitat sexual. El seu primer disc Suede va ser un èxit absolut, però van començar a sorgir diferències entre els dos líders i Bernard va acabar abandonant el grup mentre gravaven el segon llarga durada Dog Man Star.
Dog Man Star era un àlbum potent, molt bo, però la marxa de Bernard Butler afecta l'estil musical de la banda i el seu tercer disc Coming Up, tot i que és converteix en un nou èxit rotund, deixa de banda la foscor dels anteriors treballs per oferir un to més optimista i comercial que desagrada a alguns fans.
Head Music va suposar l'inici de la decadència, amb un estil musical encara més comercial, "fàcil" i convencional, i New Morning, el seu cinquè i pitjor àlbum, suposa la fi del grup.
Ara bé, l'any 2005, Bernard Butler i Brett Anderson resolen les seves diferències i decideixen formar un nou grup, The Tears i publiquen Here Comes the Tears, un excel·lent disc que no va obtenir l'acceptació merescuda de crítica i públic i que va portar a la separació definitiva dels dos músics.
Però així és el món de la música, injust, i Brett Anderson comença una nova carrera musical en solitari, amb dos excel·lents àlbums, Brett Anderson i Wilderness, profunds, íntims, reflexius, personals... una autèntica meravella.
I ara a l'octubre ens arriba Slow Attack del qual, a Youtube ja es poden sentir alguns dels seus temes interpretats pel propi Brett Anderson.
Més informació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada