Són moments difícils per al PC. El cost econòmic que suposa desenvolupar un joc triple A és elevat i és lògic que les productores i editores busquin maximitzar els beneficis, obrir-se a nous mercats i apostar per les videoconsoles (plataformes amb un índex baix de pirateria).
CD Projekt no ens va defraudar ara fa quatre anys amb aquell excel·lent The Witcher. Un estudi petit que havia dut a terme un esforç titànic per adaptar l'univers d'Andrzej Sapkowski. El resultat: un joc pulit, apassionat, amb una bona jugabilitat, uns bons gràfics, un guió profund, un bon motor gràfic (basat en l'Aurora Engine) i un bon sistema de combat que combinava acció i estratègia. El joc va ser un èxit i la comunitat de jugadors va quedar encantada amb el tracte ofert per l'estudi, que va oferir gratuïtament eines d'edició, DLCs i "extres" com guies, música, fons de pantalla... descarregables des d'internet.
El joc no va ser, però, del tot rodó, i patia de problemes tècnics, bugs, temps de càrrega exageradament llargs... i als pocs mesos va sortir a la venda una nova edició, l'Enhanced Edition, que millorava visualment el joc i gairebé corregia tots els seus defectes, i que CD Projekt va oferir gratuïtament en forma d'actualització a tots els que havíem comprat la primera edició. Tot un detall.
Ara bé, l'estudi vol créixer i es plantegen la possibilitat de traslladar The Witcher a videoconsola amb el nom de The Witcher: Rise of the White Wolf. Desenvolupen un nou motor gràfic i busquen la manera d'adaptar la jugabilitat a XBox 360 i PS3. Malauradament, el projecte va ser cancel·lat, però immediatament es posen en marxa per desenvolupar The Witcher 2.
El plantejament de CD Projekt era clar: The Witcher 2 seria desenvolupat per PC i pensant en el PC, però l'estudi no tancava la porta a futures adaptacions en consona (atents a l'E3 del juny). En definitiva, el nou motor gràfic de The Witcher 2 (el Red Engine) havia de ser prou "flexible" per a permetre fer una posterior versió en consola i evitar, així, els problemes que van tenir amb la primera entrega. I quan es va anunciar que "gaudiria" d'un nou sistema de combat més dinàmic, orientat a l'acció, em vaig començar a ensumar el pitjor. A més a més Bioware havia fet unes declaracions semblants respecte Dragon Age 2, i ¡¡¡ quin horror de joc que va resultar !!!
El crim semblava inevitable, una estranya conjunció d'astres conspirava silenciosament en contra, però el resultat, després de portar unes hores de joc a les espatlles, no pot ser més positiu. The Witcher 2 manté l'esperit de la primera part, evoluciona el sistema de combat enfocant-lo més a l'acció però mantenint el factor estratègic, i el més important de tot: dóna una lliçó de com s'ha de fer un joc de rol i li passa la mà per la cara a Bioware. M'atreviria a dir, fins i tot, que Bioware ha quedat totalment humiliada i en ridícul davant la força i l'empenta de l'estudi polac, que amb treball constant, esforç i dedicació han dissenyat el que, segurament, serà el GOTY 2011 en PC. I en una edició Premium de luxe !!!
Bioware va decidir suprimir elements del rol per fer Dragon Age més assequible als nous jugadors. CD Projekt fa el contrari, i aprofundeix en tots aquells elements que defineixen el rol per tal d'oferir una experiència de joc complerta, complexa i satisfactòria. Geralt de Rivia lluita amb espasa, però haurà de fer ús de totes les seves habilitats per tal de guanyar els combats: estudiar l'enemic i utilitzar la màgia i l'alquímia serà essencial i imprescindible.
L'univers creat per Andrzej Sapkowski és complex i ric, i és traslladat fidelment al joc. Només el pròleg de The Witcher 2 supera argumentalment a les 70 hores de joc de Dragon Age 2, gràficament és impressionant (això sí, cal un bon ordinador per gaudir-lo, fins i tot en configuracions baixes), el guió és profund, el disseny artístic és preciós i la dificultat s'ajusta al que s'espera d'un producte d'aquest tipus.
En aquest sentit, cal dir que el joc no té pietat amb el jugador, moltes reviews es queixen de la seva corba de dificultat, excessivament difícil al principi. Jo no penso el mateix. El joc és molt exigent i CD Projekt és conscient que el jugador ha de dominar perfectament les tècniques de combat, màgia, alquímia, infiltració i diàleg abans del primer acte. I precisament el pròleg, de desenvolupament totalment lineal, permet aprendre a utilitzar tots aquests recursos abans de, literalment, deixar-nos de la mà.
Tres temes controvertits són el seu sistema de control, les dificultats per registrar el joc i la seva optimització.
El sistema de control està pensat per funcionar, a la perfecció, en PC i consola; i en cap moment tinc la impressió que s'hagi produït una "consolització" del joc. En la primera part disposàvem de tres perspectives/sistemes de combat: una perspectiva zenital amb un combat "point and click", una perspectiva en tercera persona amb un control mitjançant les tecles W, A, S, D i atacant amb el ratolí, i un tercer mode "híbrid" que combinava els anteriors. En aquesta segona entrega l'estudi decideix centrar-se en un únic mode i aprofundir-hi, plantejament que considero absolutament encertat, i escullen el de la tercera persona. El joc guanya en profunditat i en intensitat, però no s'acaba convertint en cap "hack and slash", manté l'essencia del rol i de l'estratègia, havent d'estudiar bé l'enemic, la forma d'atacar-lo, de defensar-nos i d'utilitzar la màgia i l'alquímia per vèncer. Es pot jugar tant amb teclat i ratolí com amb gamepad, i un cop provades les dues opcions (tinc el pad d'Xbox 360) prefereixo el teclat i ratolí per la seva precisió.
Les dificultats de registrar el joc s'estan convertint en un mal de cap pels usuaris que legalment l'han adquirit. El sistema de registre és semblant al de la primera part o al de la saga Dragon Age. El joc és connecta a internet i cal donar-se d'alta com a usuari, però l'estudi s'ha vist desbordat i els servidors han deixat de funcionar. De manera que molts usuaris han hagut d'instal·lar-se un crack per poder jugar al joc !!! Desitjo que aquest contratemps es resolgui aviat, perquè també és impossible activar la primera part de The Witcher. Cal entendre que CD Projekt és un estudi petit, i evitar la pirateria és essencial per la seva supervivència. Haver d'activar el joc pot semblar un inconvenient, i en aquests moments, un gran problema, però permet al jugador formar part d'una gran comunitat i tenir accés al contingut descarregable gratuït que CD Projekt anirà penjant a la web (recordem que ja van anunciar que els DLCs serien gratuïts, però no les expansions).
Tècnicament, The Witcher 2 és impressionant, una obra d'art, però requereix d'un ordinador potent. És cert que ofereix moltes opcions de configuració, però en un PC modest la taxa de frames és prou baixa com per fer-lo injugable. Esperem que aviat comencin a sortir les primeres actualitzacions que en millorin el rendiment. En tot cas, segons l'ordinador que tingueu, aconsellaria "provar-lo" (el llogueu, o que us el deixi un amic...) abans de comprar-lo.
Properament publicaré l'anàlisi complert del joc però, mentrestant, he cregut necessari postejar aquestes primeres bones impressions que, de moment, m'està deixant el joc. The Witcher 2 ha estat un regal, és un oasi enmig del desert.
