2009 arriba carregadet de novetats: al març es confirmarà la gira d'U2, que tot sembla indicar que començarà al mes de juny amb dos concerts a Barcelona (el 29 i 30), i corren rumors que Muse treurà al mercat un nou àlbum al mes de setembre.
El segell discogràfic Warner serà l'encarregat de llençar aquest nou treball de Muse, encara sense nom, que iniciaria la seva nova gira a la tardor per Europa.
Font: Microcuts
dilluns, 9 de febrer del 2009
dilluns, 2 de febrer del 2009
TR2N
I jo sense enterar-me?
Aquest matí, a Vandal Online he llegit
Per a aquells que no ho sàpiguen, TRON és una pel·lícula de culte de 1982, en la que un programador de videojocs és xuclat per un sistema informàtic dins d’un món virtual en el que, com a gladiador, juntament amb d'altres programes, ha de lluitar per la seva vida.
Com totes les pel·lícules de “culte”, en el seu moment va ser un fracàs, i per molt que me l’estimi he de reconèixer que vista amb ulls d’adult la pel·lícula no és cap meravella, però en el seu moment va suposar una gran innovació dins el camp de l’animació.
I així va ser, el 2003 va sortir la seqüela de TRON anomenada TRON 2.0, però no en forma de pel·lícula sinó de joc d’acció en primera persona per a PC. El joc estava força bé, però a mi no em va acabar de convèncer.
En tot cas, la llicència continuava viva i tots esperàvem una nova pel·lícula i un nou videojoc... i esperàvem... i esperàvem... How long to sing this song?
Doncs bé, la llarga espera s’ha acabat, i a
Ja sé que és difícil demanar-ho, sobretot després d’haver vist el tràiler, però paciència perquè TR2N no s’estrenarà fins el 2011.
Tràiler TRON
Tràiler TRON 2.0
Tràiler TR2N
dilluns, 26 de gener del 2009
Indiana Jones and The Staff of Kings
Després de molts rumors, sembla confirmar-se que, a la primavera del 2009, ens arribarà la nova entrega de les aventures d'Indiana Jones.
El projecte fou anunciat fa uns anys, juntament amb The Force Unleashed, però Lucas Arts va prioritzar el desenvolupament d'aquest darrer.
Les darreres setmanes havien aparegut rumors sobre la seva cancel·lació: Lucas Arts no passa pel seu millor moment i The Force Unleashed, tot i que no va ser un fracàs, no va convèncer ni al públic ni a la crítica.
Ara bé, no tot són bones notícies, ja que el trailer publicat (només escenes cinemàtiques) es correspon a la versió per a ¡¡¡ Nintendo Wii !!! Un cop baix per als propietaris d'Xbox 360 i PS3 , que es quedaran sense joc.
Ara només falta veure com serà la versió per a Wii i si acusarà les mancances de tecnologies com DMM (Digital Molecular Matter) i Euphoria, que en principi sí havien de gaudir les versions de Play Station 3 i d'Xbox 360.
Personalment, prefereixo una bona jugabilitat a uns bons gràfics, i si aprofiten bé l'ús del Nunchuck i del Remote Controller el títol podria oferir una experiència de joc excepcional, però això ja es va dir de la versió per a Wii de The Force Unleashed i el resultat final no va ser del tot satisfactori.
De moment, i per anar creant hype, el trailer:
El projecte fou anunciat fa uns anys, juntament amb The Force Unleashed, però Lucas Arts va prioritzar el desenvolupament d'aquest darrer.
Les darreres setmanes havien aparegut rumors sobre la seva cancel·lació: Lucas Arts no passa pel seu millor moment i The Force Unleashed, tot i que no va ser un fracàs, no va convèncer ni al públic ni a la crítica.
Ara bé, no tot són bones notícies, ja que el trailer publicat (només escenes cinemàtiques) es correspon a la versió per a ¡¡¡ Nintendo Wii !!! Un cop baix per als propietaris d'Xbox 360 i PS3 , que es quedaran sense joc.
Ara només falta veure com serà la versió per a Wii i si acusarà les mancances de tecnologies com DMM (Digital Molecular Matter) i Euphoria, que en principi sí havien de gaudir les versions de Play Station 3 i d'Xbox 360.
Personalment, prefereixo una bona jugabilitat a uns bons gràfics, i si aprofiten bé l'ús del Nunchuck i del Remote Controller el títol podria oferir una experiència de joc excepcional, però això ja es va dir de la versió per a Wii de The Force Unleashed i el resultat final no va ser del tot satisfactori.
De moment, i per anar creant hype, el trailer:
Lucas Arts dóna més detalls sobre el videojoc:
- L’aventura tindrà lloc en 1939 i viatjarem per Panamà, San Francisco, Estambul... amb l’objectiu de recuperar el bàcul de Moisés.
- Per al combat s’utilitzarà els sistema de detecció de moviments (colpejar, fuetejar, disparar...) i hi haurà quick time events. A més a més haurem de fer servir el fuet per tal de superar obstacles.
- Hi haurà trampes, resolució de trencaclosques i podrem controlar elefants, avions, rais...
- Les escenes d’acció s’inspiraran en moments memorables com l’enfonsament del temple i la persecució de vehicles que té lloc a La Recerca de l’Arca Perduda, o la cursa de vagonetes del Temple Maleït.
- Oferirà mode cooperatiu amb un segon personatge “familiar” per als seguidors de la saga.
- Hi haurà també un mode competitiu de fins a quatre jugadors amb combats amb avions i tancs.
- Inclourà la millor aventura gràfica de tots els temps: Indiana Jones and The Fate of Atlantis.
Imatges
dilluns, 19 de gener del 2009
Get On Your Boots
Han passat ja 4 anys des d’aquell How To Dismantle An Atomic Bomb, 4 anys de concerts, gires, recopilatoris, les darreres remasteritzacions (Boy, October, War, Under a Blood Red Sky i The Joshua Tree), totes elles imprescindibles, però els fans volíem tenir a les nostres mans un nou treball d’U2 i no les típiques recopilacions i reedicions que acostumen a fer els grups de música quan estan en decadència.Molts es preguntaran, com pot sobreviure un fan d’U2 a 4 anys de sequera? Doncs gràcies a Coldplay, Keane, Muse ... i molts d’altres, però quan tots aquests grups semblen agafar més força, quan algunes persones (i no estic mirant a ningú) comencen a pensar que potser U2 està sent superat, avui 19 de gener de 2008, presenta a tot el món el single Get On Your Boots, la carta de presentació del seu nou treball No Line On The Horizon.
I U2, com porta fent durant més de 30 anys, torna a demostrar que continua sent el millor grup del panorama musical actual, mantenint intactes la seva creativitat i força. “Aparteu-vos que venim i apreneu de nosaltres, que encara us falta molt per arribar a on estem”. U2 reapareix, doncs, donant una lliçó magistral de música.
Què puc dir del single? Doncs que m’ha encantat: si t’agrada U2, t’agradarà Get On Your Boots.
Lògicament, un esdeveniment d’aquesta magnitud no pot ser obviat per les principals pàgines web i fòrums catalans, espanyols i ¡¡¡mundials!!! I la discussió està servida (U2Spain i U2Valencia, per exemple).
Personalment, opino que té un bon ritme (un Larry i Adam excel·lents amb la bateria i el baix); una guitarra extraordinària (com sempre, The Edge és increïble); una bona melodia gens previsible, canviant i que flueix amb una atmosfera que t’atrapa i que espero que també tingui tot el disc; i una molt bona lletra. Get On Your Boots no cau en la simplicitat musical de, per exemple Vertigo i, sobretot, compta amb una molt bona producció. La cançó agrada la primera vegada que l’escoltes i creix amb posteriors audicions.
U2, com sempre, no defrauda i sap evolucionar suficientment per tal d’oferir un producte “actual” sense perdre la seva essènica, i això és una cosa que molts pocs grups saben fer, i els seus més de 30 anys d’existència ho demostren.
Ara, només falta esperar al 2 de març, quan surti publicat el disc, del qual ja se’n saben detalls com el Tracklist: 1. No Line On The Horizon / 2. Magnificent / 3. Moment of Surrender / 4. Unknown Caller / 5. I’ll Go Crazy If I Don’t Go Crazy Tonight / 6. Get On Your Boots / 7. Stand Up Comedy / 8. Fez – Being Born / 9. White As Snow / 10. Breathe / 11. Cedars Of Lebanon
Es publicarà en 5 formats:
- Standard jewel case: CD + llibret de 24 planes
- Digipak format: Edició limitada amb CD + llibret de 32 planes + pòster + descàrrega del film d’Anton Corbijn.
- Magazine format: Edició limitada amb CD + magazine de 64 planes + descàrrega del film d’Anton Corbijn.
- Box format: Edició limitada en caixa amb CD + llibre tapa dura de 64 planes + pòster + DVD amb el film d’Anton Corbijn.
- LP vinyl: dos vinils + llibret de 16 planes
Videos
dijous, 15 de gener del 2009
El futur del PC com a plataforma de videojocs
Fa dos anys… i pico em vaig comprar un Intel Core 2 Duo a 1.86 GHz, 2 Gb de RAM, amb una Radeon X1650. No era la típica màquina per a “jugones hardcore” però estem parlant (en el seu moment) d’un PC de gama mitja-alta, sobretot si et conformes jugant amb configuracions i resolucions baixes i busques un ordenador que et permeti fer de tot una mica amb solvència i durant forces anys.
Què està passant amb la informàtica? Com és possible que a finals de desembre de 2008 comencin a sortir jocs que no funcionin bé amb el meu equip? Parlo de GTA IV, parlo del nou Lord Of The Rings Conquest... i d’altres.
Això no és cap novetat, l’usuari de PC sempre ha estat un "pringat" que ha d’actualitzar constantment el seu sistema si vol estar a l’última i vol gaudir de fps, simuladors... però en els darrers 5-7 anys, el panorama ha empitjorat notablement. Sinó, només cal dir un nom Crysis i tot el rebombori que es va generar quan van sortir publicats els seus requisits mínims de funcionament, crítiques que considero exagerades perquè els seus requisits es van convertir, en poques setmanes, en un estàndard, i jocs posteriors els han superat considerablement.
Volen acabar amb la indústria del PC com a plataforma de videojoc? No, no ho crec, i de fet, fabricants de software i hardware s’estan aliant i arribant a acords per tal de defensar-lo, però la realitat es que està agonitzant.
Les causes? No, no penseu en la pirateria. És cert que la pirateria és un tema greu i perjudica a la indústria en general i, especialment, al PC, però no crec que en sigui culpable. L’autèntic culpable és la frustració que patim els usuaris d’aquesta plataforma, per pagar molts diners per un equip que als 2-3 anys queda obsolet, comprant jocs que, un cop instal·lats, no funcionen o no ho fan correctament per defectes de programació. Perquè estem farts de passar-nos el dia actualitzant drivers o patint els sistemes anticòpia que limiten el nombre d’instal·lacions o que creen conflictes amb l’ordinador, passant-nos mitja hora provat configuracions diverses per tal d’optimitzar el funcionament dels videojocs que amb tanta il·lusió hem comprat, tenint en compte que molts d’ells són ports de les versions de videoconsola.
Ara em direu que això fa anys que passa i que no afecta negativament el PC. Estic d’acord, però això comença a canviar. Fins fa poc, el PC era l'única plataforma que et permetia jugar en alta definició, amb fps, simuladors, jocs de rol i d’estratègia, aventures gràfiques, i amb una bona connexió online. Ara això ha canviat, per 400 € és possible comprar un televisor HD Ready (per 800 € un Full HD) i gaudir amb l’XBOX 360 o PS3 de jocs en alta definició, els gèneres fins ara exclusius del PC es traslladen a videoconsola, i XBOX Live de Microsoft ofereix una experiència online comparable a la del PC.
Les videoconsoles són més barates que un PC i ofereixen un mínim de 5-7 anys de vida durant els quals tots els jocs que surtin en aquella plataforma et funcionaran a la perfecció, sense haver de canviar gràfiques, ampliar RAM o patir per si s’executarà bé o no.
Per què m’he de comprar un PC per a jugar? Al PC només li queden dos línees de defensa, cada cop més febles: la possibilitat d’incorporar MODS als jocs i el sistema de control. Pel que fa als MODS, jocs com Little Big Planet de PS3 demostren que és possible oferir editors de nivells i personatges en una videoconsola, i que els usuaris puguin compartir-los; pel que fa al sistema de control la cosa està a punt de canviar radicalment.
El control incideix directament en la jugabilitat, i metre que els gamepads són perfectes per a jocs de plataformes i arcade, pel que fa als FPS i jocs d’estratègia és indubtable que la precisió del teclat i ratolí són insubstituïbles, fins ara. Aquest matí llegia un article d’Antonio Carrasco (Casidios) cofundador i redactor d’Akihabara Blues anomenat La reinvención del wiimote. Recomano la seva lectura i que cadascú n’extregui les seves pròpies conclusions, però personalment, tinc claríssim que al 2010, coincidint amb l’aparició de la nova generació de consoles (prevista entre el 2010 i 2012 segons com afecti la crisi al sector del videojoc) amb molta seguretat s’implementi un nou control inalàmbric, molt més precís que el Wiimote i que pot oferir una experiència de joc superior a l’actual.
Imagineu la propera generació de videoconsoles, amb una potencia gràfica i un sistema online molt superior a l’actual i equiparable al del PC, oferint un ampli ventall de gèneres (rol, acció, aventura, fps, estratègia) i un control precís. Sense oblidar les opcions multimedia (reproducció de pel·lícules, música, navegació per internet) que les videoconsoles actuals ja ofereixen. En quin lloc quedarà el PC com a plataforma de joc?
Temps al temps...
Què està passant amb la informàtica? Com és possible que a finals de desembre de 2008 comencin a sortir jocs que no funcionin bé amb el meu equip? Parlo de GTA IV, parlo del nou Lord Of The Rings Conquest... i d’altres.
Això no és cap novetat, l’usuari de PC sempre ha estat un "pringat" que ha d’actualitzar constantment el seu sistema si vol estar a l’última i vol gaudir de fps, simuladors... però en els darrers 5-7 anys, el panorama ha empitjorat notablement. Sinó, només cal dir un nom Crysis i tot el rebombori que es va generar quan van sortir publicats els seus requisits mínims de funcionament, crítiques que considero exagerades perquè els seus requisits es van convertir, en poques setmanes, en un estàndard, i jocs posteriors els han superat considerablement.
Volen acabar amb la indústria del PC com a plataforma de videojoc? No, no ho crec, i de fet, fabricants de software i hardware s’estan aliant i arribant a acords per tal de defensar-lo, però la realitat es que està agonitzant.
Les causes? No, no penseu en la pirateria. És cert que la pirateria és un tema greu i perjudica a la indústria en general i, especialment, al PC, però no crec que en sigui culpable. L’autèntic culpable és la frustració que patim els usuaris d’aquesta plataforma, per pagar molts diners per un equip que als 2-3 anys queda obsolet, comprant jocs que, un cop instal·lats, no funcionen o no ho fan correctament per defectes de programació. Perquè estem farts de passar-nos el dia actualitzant drivers o patint els sistemes anticòpia que limiten el nombre d’instal·lacions o que creen conflictes amb l’ordinador, passant-nos mitja hora provat configuracions diverses per tal d’optimitzar el funcionament dels videojocs que amb tanta il·lusió hem comprat, tenint en compte que molts d’ells són ports de les versions de videoconsola.
Ara em direu que això fa anys que passa i que no afecta negativament el PC. Estic d’acord, però això comença a canviar. Fins fa poc, el PC era l'única plataforma que et permetia jugar en alta definició, amb fps, simuladors, jocs de rol i d’estratègia, aventures gràfiques, i amb una bona connexió online. Ara això ha canviat, per 400 € és possible comprar un televisor HD Ready (per 800 € un Full HD) i gaudir amb l’XBOX 360 o PS3 de jocs en alta definició, els gèneres fins ara exclusius del PC es traslladen a videoconsola, i XBOX Live de Microsoft ofereix una experiència online comparable a la del PC.
Les videoconsoles són més barates que un PC i ofereixen un mínim de 5-7 anys de vida durant els quals tots els jocs que surtin en aquella plataforma et funcionaran a la perfecció, sense haver de canviar gràfiques, ampliar RAM o patir per si s’executarà bé o no.
Per què m’he de comprar un PC per a jugar? Al PC només li queden dos línees de defensa, cada cop més febles: la possibilitat d’incorporar MODS als jocs i el sistema de control. Pel que fa als MODS, jocs com Little Big Planet de PS3 demostren que és possible oferir editors de nivells i personatges en una videoconsola, i que els usuaris puguin compartir-los; pel que fa al sistema de control la cosa està a punt de canviar radicalment.
El control incideix directament en la jugabilitat, i metre que els gamepads són perfectes per a jocs de plataformes i arcade, pel que fa als FPS i jocs d’estratègia és indubtable que la precisió del teclat i ratolí són insubstituïbles, fins ara. Aquest matí llegia un article d’Antonio Carrasco (Casidios) cofundador i redactor d’Akihabara Blues anomenat La reinvención del wiimote. Recomano la seva lectura i que cadascú n’extregui les seves pròpies conclusions, però personalment, tinc claríssim que al 2010, coincidint amb l’aparició de la nova generació de consoles (prevista entre el 2010 i 2012 segons com afecti la crisi al sector del videojoc) amb molta seguretat s’implementi un nou control inalàmbric, molt més precís que el Wiimote i que pot oferir una experiència de joc superior a l’actual.
Imagineu la propera generació de videoconsoles, amb una potencia gràfica i un sistema online molt superior a l’actual i equiparable al del PC, oferint un ampli ventall de gèneres (rol, acció, aventura, fps, estratègia) i un control precís. Sense oblidar les opcions multimedia (reproducció de pel·lícules, música, navegació per internet) que les videoconsoles actuals ja ofereixen. En quin lloc quedarà el PC com a plataforma de joc?
Temps al temps...
dimecres, 10 de desembre del 2008
Prospekt's March i nou concert
Coldplay continua sent notícia.
Fa pocs dies va treure al mercat una nova edició del seu Viva La Vida Or Death and All his Friends incloent el nou disc Prospekt's March, que conté els remixos de Lost i Lovers in Japan, una nova versió del Life In Technicolor cantada i nous temes com Postcards From Far Away, Glass of Water, Rainy Day, Prospekt's March/Poppyfields i Now My Feet Won't Touch The Ground.
I ahir mateix es va confirmar que tornarien a Barcelona, aquest cop per tocar a l'Estadi Olímpic de Montjuïc el 4 de setembre. Les entrades es posaran a la venda el 17 de desembre.
Viva La Vida or Death... és un gran disc, amb excel·lents cançons, i des del primer dia es rumorejava que s'havien descartat temes de gran qualitat que podrien ser inclosos en un nou llarga durada. Sense cap dubte, Prospekt's March (que també pot ser adquirit per separat) demostra el bon moment de creativitat del grup britànic, amb temes de gran sensibilitat i ritmes diferents.
Coldplay s'està erigint com un grup brillant. Com és possible que Prospekt's March, compost per temes descartats, sigui millor que els darrers treballs de Keane (Perfect Symmetry) i Snow Patrol (A Hundred Million Suns)?
Per a més informació:
- TV3
- Coldplay
dijous, 13 de novembre del 2008
Bona Nit i Bona Sort
Somos una sociedad opulenta, acomodada y autocomplaciente; adolecemos de una alergia innata a la información que nos perturba. Los medios son un reflejo de esta situación. Como no dejemos de considerarnos un negocio, y no reconozcamos que la televisión está enfocada básicamente a distraernos, engañarnos, entretenernos y aislarnos, la televisión y los que la financian, los que la ven y los que la producen, podrían percatarse del error demasiado tarde.
De vez en cuando conviene exaltar la importancia de las ideas y la información. Imaginemos por un momento que un domingo por la noche, un espacio normalmente ocupado por Ed Sulliban sea cedido a un análisis del estado de la educación pública, y unas semanas más tarde, un espacio utilizado por Steve Allen se dedique a un estudio exhaustivo de la política norteamericana en Oriente Medio. ¿Saldría la imagen corporativa de los patrocinadores perjudicada? ¿Montarían los accionistas en cólera y protestarían? ¿Qué otra cosa pasaría, mas que unos millones de personas recibirían un poco de luz sobre temas que pueden determinar el futuro de este país, y por tanto, el futuro de las empresas?. A los que afirman: ”La gente no nos vería, no les interesa, todo les da igual, sólo quieren evadirse”, sólo puedo responder que en la opinión de este periodista, existen pruebas que rebaten ese argumento. Pero aunque tuvieran razón, ¿qué tienen que perder? Porque si tienen razón, y este instrumento no sirve más que para entretener, divertir y aislar, el tubo catódico ya parpadea, y pronto veremos cómo la lucha está perdida. La televisión puede enseñar, puede arrojar luz, y sí, hasta puede inspirar; pero sólo lo hará en la medida en que nosotros estemos dispuestos a utilizarla con estos fines. De lo contrario, sólo será un amasijo de luces y cables.
Aquest és un fragment del discurs que Edward R. Murrow va pronunciar l'any 1958 (extret del blog aprendicesperiodistas). Un discurs que tot i haver transcorregut 50 anys continua tant vigent com el primer dia.
Però Murrow es va quedar curt perquè la televisió no s'ha convertit en una simple “caixa tonta”, com ell va augurar, sinó en un monstre devorador de cervells, un instrument al servei dels polítics, poderosos i les multinacionals per tal de fer-nos viure unes vides que no són les nostres, inculcar-nos una doctrina i pensament que no és el nostre. En definitiva, una eina de control de masses.
Una mostra més de la putrefacció que ofereix la televisió és la polèmica entrevista al delinqüent del Julián Muñoz. No és un cas aïllat, cada dia veiem delinqüents que surten per la tele, però aquest cas és significatiu ja que cobrar 350.000 € per explicar com ha robat, estafat, especulat... és una meravellosa manera d’exaltar i fomentar la delinqüència en el nostre país. Això és pura apologia del crim.
La justícia persegueix, jutja i condemna petits delinqüents, persones que expressen idees i opinions antisistema, segresta revistes... però quan una persona roba milions i surt de la presó als quatre dies per anar a la tele a vanagloriar-se dels delictes que ha comès, la justícia no actua.
Jo no veuré l’entrevista a Julián Muñoz, perquè estic fart de la "merda" que em vomita cada dia la "caixa tonta": els programes del cor, de successos...
Com hem permès que es degradessin tant els mitjans de comunicació?
Potser l’internet, el nou canal de comunicació “lliure” d’idees, pensaments, opinions i noticies ens permetrà dur a terme l’ideal d’Ed. Murrow.
dilluns, 3 de novembre del 2008
dilluns, 29 de setembre del 2008
Battlestar Galactica
Battlestar Galactica ens relata la lluita de la raça humana per la seva supervivència. Aparentment, el plantejament de la història no podria ser més “vulgar”: els humans per tal de colonitzar planetes creen una raça de robots/esclaus (els cylon) que s’acaben revelant contra ells.Però no deixeu que les parences us enganyin, darrera d’aquest plantejament “tronat” s’amaga una de les millors sèries de la història de la televisió. És molt més que una sèrie de ciència ficció amb espectaculars efectes especials i una producció digne de les pel·lícules de Hollywood. Battlestar Galactica és per sobre de tot un drama humà, amb un argument i personatges profunds i complexos. Temes com la política, la lluita pel poder, el poder militar, la filosofia, la religió, la mitologia, la mort, la vida, l’amor, l’odi, la venjança, el racisme... són presents al llarg de la sèrie, analitzant amb lupa la naturalesa humana.
La trama està molt ben desenvolupada i no només els “season finales” et deixen bocabadat, sinó que el final de cada episodi et deixa amb les ganes de saber com continuarà la història. De fet, és difícil trobar episodis i temporades fluixes. Les quatre temporades són excel·lents i en cap moment decau el ritme.
Però tot el que comença acaba i és millor no allargar-ho innecessàriament, per això al gener de 2009 s’estrenaran als EUA els darrers deu episodis de la quarta (i última) temporada, a la que acompanyarà una nova sèrie (precuela) anomenada “Caprica”.
Per tots aquells que vulguin gaudir de l’univers de Battlestar Galactica, us acompanyo la guia de “visionatge”:
- BG: The Miniseries (2003)
- BG Season 1 (2004-2005)
- BG: The Resistance (Webisodes 2006)
- BG Season 3 (2006-2007)
- BG Razor Extended Version -inclou Webisodes- (2007)
- BG Season 4 (2008-2009)
- BG: The Plan (2009)
Finalitzo el post citant en castellà un discurs del comandant William Adama (Edward James Olmos) que té lloc en les minisèries de 2003, i que dóna una idea del to de la sèrie:
Enllaços:
- Wikipedia de Battlestar Galactica
- Sci Fi Espanya
- Sci Fi USA
- Wikipedia
- Spacecast
Trailer
dimecres, 10 de setembre del 2008
Viva la Vida a Barcelona
És innegable que Coldplay és un grup musical consolidat, amb més de 10 anys de carrera, situant-se sempre al capdavant de les llistes de vendes, números 1 i obtenint nombrosos premis.
Coldplay ha madurat, i el seu darrer treball, Viva la Vida or Death and All His Friends, n’és la mostra. És un disc profund i musicalment es desmarca dels seus anteriors treballs buscant ritmes, lletres i melodies diferents; Coldplay deixa de plagiar-se per a oferir un producte diferent, contradictori, fosc i, alhora, ple de vitalitat.
El concert, com ja han dit els diaris (podeu consultar els enllaços al final del post) va ser apoteòsic, per l’entrega del grup i d’un Chris Martin que no va parar de moure’s d’una banda a l’altra de l’escenari, saltant sense parar, amb molta confiança en ell mateix, obrint-se a l’audiència i buscant la implicació d’un públic totalment entregat.
Es van poder sentir clàssics com Clocks, Speed of Sound, Yellow, Fix You, In My Place... però van ser precisament els temes del seu darrer àlbum (que va obrir i tancar el concert) els que més em van sorprendre: el disc (produït per Brian Eno, habitual dels U2) ofereix una riquesa instrumental i sonoritat increïbles, però amb el directe guanya molta energia, força i potencia, oferint també nous matisos. Peces com Viva la Vida, Violet Hill, Lost... es convertiran, sense cap tipus de dubte, en els nous clàssics que s’escoltaran a les futures gires d’un grup al que, sense cap mena de dubte, li espera un futur brillant.
Pel que fa a la posada en escena, no m’esperava un disseny tant senzill, tant discret, però tant efectiu. Oblideu les superpantalles, superfocus i els superefectes digitals a que ens tenen acostumats grups amb molt més pressupost. Cada cançó tenia la seva pròpia coreografia de llums i colors i els seus propis efectes visuals que la transformaven en una experiència única assolint la fita màxima en tota obra musical: emocionar. Un concert emocionant i extraordinari de gairebé dues hores intenses que van passar volant a la velocitat del so.
Deixant de banda a Coldplay (que es preveu que encara tregui un nou disc abans que acabi l’any), el 2009 ens portarà els nous treballs i gires dels U2, Snow Patrol, Keane i MUSE (per a mi el grup més ric, fresc i original), o sigui que ja podem començar a buscar un lloc a l’agenda i a estalviar força.
Imatges del concert
Fotografies obtingudes de la web Coldplaying, cliqueu a l'enllaç per a veure'n els autors
Descarregar audio del concert (bootleg)
- Bootleg del concert (contrasenya vivalavida)
- Coldplay Bootlegs (registrant-vos podreu descarregar el concert en format d’audio lossless)
Cròniques televisió
- RTVE (entrevista)
- TV3
Cròniques diaris digitals
- Jordi Bianciotto: “Gigantes con sensibilidad”. El Periódico
- Núria Martorell: “Coldplay reafirma hoy su estatus en el Sant Jordi”. El Periódico
- Víctor Sancho (EFE): “Coldplay arrasa en Barcelona con un concierto apoteósico”. El Periódico
- Luis Hidalgo: “Caballo grande”. El País
Altres enllaços
- Coldplay
dimarts, 5 d’agost del 2008
Viva la vida or death and all his friends
Coldplay m'ha sorprès. El seu darrer treball "Viva la vida or death and all his friends" és profund, una reflexió sobre la vida i la mort, creant una atmosfera com molts pocs grups saben fer.
Ja sé, ja sé, són un grup comercial i realment no innoven en res; però m'agrada el gir que han donat a la seva carrera i el nou enfoc que han agafat.
A "Viva la vida" no trobareu grans "singles", sinó un conjunt homogeni i uniforme que transmet sentiments i sensacions, que creix cada cop que s'escolta. És un àlbum amb significat i que evoluciona clarament respecte els anteriors treballs del grup.
Que escollireu, viure la vida o seguir a la mort i tots els seus amics en un cercle viciós d'odi?
Ja sé, ja sé, són un grup comercial i realment no innoven en res; però m'agrada el gir que han donat a la seva carrera i el nou enfoc que han agafat.
A "Viva la vida" no trobareu grans "singles", sinó un conjunt homogeni i uniforme que transmet sentiments i sensacions, que creix cada cop que s'escolta. És un àlbum amb significat i que evoluciona clarament respecte els anteriors treballs del grup.
Que escollireu, viure la vida o seguir a la mort i tots els seus amics en un cercle viciós d'odi?
Discover Coldplay!
La ciència a la llar
Fa temps que no postejo en el blog. De fet, els darrers mesos han estat força difícils, a nivell personal, degut a la greu malaltia d'un familiar molt proper.
No entraré ni en detalls ni en drames, cada família té els seus i forma part del "joc" de la vida. No ens en podem escapar, per desgràcia.
Davant d'una de les moltes preguntes que m'he plantejat les darreres setmanes ha sorgit una resposta: Ibercivis.
Mitjançant Ibercivis podem fer la nostra petita aportació a la ciència utilitzant el nostre ordinador. Només cal disposar de connexió a internet i instal·lar el programa BOINC (senzill, gratuït i que es pot descarregar des de la mateixa web d'Ibercivis) per tal de destinar part de la CPU i la memòria de l'ordinador (que no s'estigui utilitzant) per a participar en projectes científics.
Un cop registrat a la pàgina web d'Ibercivis és possible escollir el projecte científic en el que es vol col·laborar: "materiales", "fusión" i "proteinas" (aquest darrer per a desenvolupar, entre d'altres, fàrmacs contra el càncer). I mitjançant l'aplicació de BOINC és possible rebre les diferents tasques que seran processades pel nostre ordinador i, alhora, enviar els resultats obtinguts.
Només cal tenir en compte una cosa: cal configurar (és molt fàcil de fer) l'ús que BOINC farà de la nostra CPU que per defecte és del 100% i recomanaria baixar-ho per tal de no sobreescalfar l'ordinador (i evitar que es cremi el processador). Jo, per exemple, el tinc configurat al 20% i de moment cap problema.
Ibercivis no és la única plataforma que ens permet participar en projectes d'investigació. De fet, l'aplicació BOINC ens permet apuntar-nos a aquells estudis científics que s'ajustin a les nostres inquietuds. És a dir, si creieu en la vida fora del nostre planeta, podeu participar en el projecte SETI (per posar un exemple).
Per què he triat Ibercivis, d'entre tots els altres projectes? Doncs es tracta, simplement, d'una decisió subjectiva, el vaig veure anunciat en un blog fa temps i al visitar la seva pàgina web vaig veure que estava recolzada per institucions públiques.
Des d'aquest post us animo, doncs, a col·laborar desinteressadament en aquells projectes científics que us cridin més l'atenció. Fer-ho és gratis i molt fàcil.
Enllaços d'interès
- Pàgina web d'Ibercivis
- Pàgina web de BOINC
No entraré ni en detalls ni en drames, cada família té els seus i forma part del "joc" de la vida. No ens en podem escapar, per desgràcia.
Davant d'una de les moltes preguntes que m'he plantejat les darreres setmanes ha sorgit una resposta: Ibercivis.
Mitjançant Ibercivis podem fer la nostra petita aportació a la ciència utilitzant el nostre ordinador. Només cal disposar de connexió a internet i instal·lar el programa BOINC (senzill, gratuït i que es pot descarregar des de la mateixa web d'Ibercivis) per tal de destinar part de la CPU i la memòria de l'ordinador (que no s'estigui utilitzant) per a participar en projectes científics.
Un cop registrat a la pàgina web d'Ibercivis és possible escollir el projecte científic en el que es vol col·laborar: "materiales", "fusión" i "proteinas" (aquest darrer per a desenvolupar, entre d'altres, fàrmacs contra el càncer). I mitjançant l'aplicació de BOINC és possible rebre les diferents tasques que seran processades pel nostre ordinador i, alhora, enviar els resultats obtinguts.
Només cal tenir en compte una cosa: cal configurar (és molt fàcil de fer) l'ús que BOINC farà de la nostra CPU que per defecte és del 100% i recomanaria baixar-ho per tal de no sobreescalfar l'ordinador (i evitar que es cremi el processador). Jo, per exemple, el tinc configurat al 20% i de moment cap problema.
Ibercivis no és la única plataforma que ens permet participar en projectes d'investigació. De fet, l'aplicació BOINC ens permet apuntar-nos a aquells estudis científics que s'ajustin a les nostres inquietuds. És a dir, si creieu en la vida fora del nostre planeta, podeu participar en el projecte SETI (per posar un exemple).
Per què he triat Ibercivis, d'entre tots els altres projectes? Doncs es tracta, simplement, d'una decisió subjectiva, el vaig veure anunciat en un blog fa temps i al visitar la seva pàgina web vaig veure que estava recolzada per institucions públiques.
Des d'aquest post us animo, doncs, a col·laborar desinteressadament en aquells projectes científics que us cridin més l'atenció. Fer-ho és gratis i molt fàcil.
Enllaços d'interès
- Pàgina web d'Ibercivis
- Pàgina web de BOINC
Subscriure's a:
Missatges (Atom)