U2 360º Barcelona 30-06-2009

El 30 de juny va començar la nova gira d’U2 a Barcelona amb un espectacle impressionant i una posada en escena que supera la del Pop Mart i Vertigo Tour.

La clau de l’èxit és un escenari que ofereix una perspectiva de 360º. Jo tenia les meves reserves però he de reconèixer que U2 ha aconseguit, tot i les descomunals dimensions de l’escenari, apropar-se al públic i oferir una experiència inoblidable. 

Els teloners, els Snow Patrol, es van entregar al 200% i van oferir un concert brillant on l’Urpa d’U2 va començar a mostrar les seves excel·lències: bona perspectiva, una pantalla de gran qualitat i definició i un so impecable.

Va sonar Transmission dels Joy Division, l’Space Oddity de David Bowie i amb Kingdom tots sabíem que el concert estava a punt de començar. Larry Mullen Jr., el bateria, va pujar a l’escenari i va començar a tocar Breathe, donant entrada a la resta del grup: The Edge guitarra, Adam Clayton baix i finalment, Bono. Em vaig emocionar, em va recordar el principi d’Streets Have No Name o el final de “40”, per a mi l’inici perfecte del concert i de la nova gira dels U2.     

 

A Breathe la van acompanyar tres cançons més del nou àlbum: No Line On The Horizon (una de les meves cançons preferides), Get On Your Boots (una cançó que m’agrada però que reconec que és de les més “fluixes” del disc, tot i que en directe guanya moltíssim) i Magnificent (de les millors, tot i que té una lletra molt simple).

 

El concert va començar amb força, tot i que entenc que a aquells a qui no acabi de convèncer el darrer disc d’U2 puguin trobar-lo fluix. A mi, personalment, em va encantar.

 

Això sí, tot l’estadi es va alçar quan van començar a sonar els clàssics: els més nous com Beautiful Day, o les més àntics com I Still Haven’t Found What I’m Looking For (un himne, una pregària), Àngel Of Harlem...

 

Però va ser amb The Unforgettable Fire quan el cor se’m va elevar al cel. La cançó és una obra mestra i el grup la va interpretar d’una manera excepcional. La melodia de la guitarra de l’Edge t’envolta, t’atrapa, t’eleva, mentre Bono t’esquinça amb la seva veu i la lletra de la cançó, inspirada en una exposició de pintures de supervivents d’Hiroshima i Nagasaki. Sense cap tipus de dubte hi va haver un abans i un després en la història d’U2 amb aquest tema.   

   

City Of Blinding Lights va ser un clar exemple del poder de l’Urpa d’U2, capaç d’oferir un espectacle de llum i so que t’hipnotitza absolutament.

 

 

Vertigo, I’ll Go Crazy If I Don’t Go Crazy Tonight (en forma d’un sorprenent i magnífic remix que va convertir tot l’estadi en una discoteca), i de nou els clàssics que hem sentit milers de vegades, però que continuen posant-nos la pell de gallina: Sunday Bloody Sunday, Pride, MLK, Where The Streets Have No Name, One.  

 

One va posar la nota negativa a un concert que fins aquest moment havia estat excel·lent, amb un error de Bono al confondre’s en la lletra (cosa que li passa sovint) que va obligar al grup a parar i tornar a començar la cançó des de la segona estrofa. No vull justificar al grup, però esperava que passés una cosa així, acostuma a passar als inicis de gira i de fet, són aquestes anècdotes les que fan que un concert sigui especial.

 

En tot cas, la següent cançó, una autèntica sorpresa, va tornar a aixecar els ànims: Ultraviolet, una de les millors cançons del grup.  

I com no podia faltar, With Or Without You, un cançó que personalment crec que haurien d’eliminar del repertori perquè el Bono ja no té veu per cantar-la, però continua emocionant i és extraordinari sentir a 90.000 persones cantant-la alhora.

 

Moment Of Surrender va posar punt i final al concert. Personalment m’hagués agradat un final més potent (el final dels concerts del Vertigo Tour amb la cançó Vertigo era apoteòsic), però Moment of Surrender és una cançó excel·lent, una pregària a Déu, una cançó sobre la humilitat i l’acceptació de la derrota per a un renaixement.

 

El concert del 30 de juny de 2009 a Barcelona va ser històric, dues hores i quart de música, espectacle i sorpreses, com per exemple la connexió amb l’estació espacial internacional.

Un excel·lent concert i un excel·lent principi de gira, i el més important: si així ha estat el primer concert de la gira, quan encara falta rodatge i cal ajustar el setlist i treure més rendiment a la pantalla gegant de l’Urpa amb les seves llums i so, no vull ni imaginar com serà el U2 360º Tour al tercer leg.   Des de la web U2 360º Tour - U2 Bootlegs s’està treballant en el DVD multicam del primer concert de Barcelona, i els tràilers publicats tenen molt bona pinta. Mentrestant, via internet (no es pot descarregar) es pot veure un muntatge multicam dels dos concerts de Barcelona.  

U2 Full concert 360 Tour Barcelona_Part One U2 Full Concert 360 Tour Barcelona_Part Two U2 Full Concert 360 Tour Barcelona_Part Three

Per a descarregar el concert en àudio, podeu fer-ho des de la web U2 360º Tour - U2 Bootlegs o anant a U2 Start.com

Caprica

Galactica ens ha acompanyat al llarg de quatre excel·lents temporades, i divendres 20 de març va acabar amb un extraordinari episodi final que responia a moltes (no a totes) preguntes. És difícil fer una sèrie de TV amb tants matisos, tan complexa i tan rodona, de principi a fi, però Ronald D. Moore ho ha aconseguit.

Tot i que encara queda per emetre al mes de novembre la TV-movie The Plan, el viatge de la nau de combat Galactica ha arribat al seu fi, però la saga continuarà amb un spin-off en forma de preqüela anomenat Caprica.

Moore continuarà implicat en el projecte i es situarà 50 anys abans dels successos que tenen lloc a la sèrie, centrant-se en dues famílies: els Graystone i els Adama.

L’episodi pilot ja està rodat i es posarà a la venta el 21 d’abril (27 dolars), tot i que la sèrie no s’estrenarà fins el 2010, sempre i quan el pilot tingui una bona acceptació entre el públic.

Eric Stolz donarà vida a Daniel Graystone (creador dels Cylon) i Esai Morales a Joseph Adama (advocat i pare de Bill Adama).

Mantindrà Caprica el nivell de Battlestar Galactica? Desitgem que sí, però el que sí rebran serà el suport dels fans de Galactica.

Trailer

Més informació:
- The Caprica Times

U2 360° tour

El dilluns 9 de març es va "activar" la plana web del nou tour i es van anunciar els primers concerts així com els detalls de la nova gira d'U2.

Personalment, m'hagués agradat més el nom de The Future Needs a Big Kiss, dins d'una línea més conceptual d'acord amb l'esperit de l'àlbum, però és clar que volen donar més protagonisme a la gira i al seu nou disseny: una gran estructura en forma de cúpula que envolta al grup i intenta millorar-ne la visibilitat des de tots els angles. Sense cap tipus de dubte, el muntatge més espectacular vist fins el moment.

A priori, però, no m'acaba de convèncer: l'estructura s'aguanta gràcies a quatre grans pilars-columnes que obstaculitzaran la visibilitat d'una part del públic, no s'eliminen les torres d'il·luminació i la cúpula pot impedir la visió de la gent que es trobi a les grades més elevades; i tot això per a poder vendre els seients de darrera l'escenari, però tenint en compte que aquest no és giratori i que U2 no actuarà de cara a ells, de que servirà?

Tot això té solució, segurament hauran previst una estructura prou elevada per tal de no tapar a les grades superiors, i per a evitar els problemes de visió només cal que l'organització no posi a la venda les entrades dels seients "afectats", però tenint en compte les meves experiències anteriors, dubto que els preocupi gaire que el públic vegi o no l'escenari.

Ara bé, tot això són paranoies, suposicions... que Catalunya, i concretament Barcelona, sigui l'inici de la gira europea i mundial d'U2 té aquests petits inconvenients: no saber exactament com serà l'escenari i quines zones poden ser les millors valorant la qualitat/preu.

És confirma doncs que el Camp Nou serà l'inici de la nova gira d'U2, l'únic concert que tindrà lloc a l'estat espanyol (de moment) i que tindrà lloc el dia 30 de juny.

S'espera que les entrades es posin a la venda al públic el dia 25 març (així va ser anunciat a les primeres hores del dia 9 de març fins que ho van canviar per un Coming Soon) i, per tant, es de suposar que la prevenda (exclusiva per als socis d'U2) comenci a les 10:00 del dia 21 de març per als socis del Grup Horizon, a les 10:00 del dia 22 de març per als socis del Grup Breath, i a les 10:00 del dia 23 de març per als socis del Grup Boots (tot això, lògicament, està pendent de confirmació). Amb uns preus que van dels 30 € (les de pitjor visibilitat) fins els 150 €.

Muse - Treballant en el nou àlbum

Com ja vaig comentar en un post anterior, Muse està treballant en el seu nou treball, que hauria de sortir al mercat el proper mes de setembre (imatges de les sessions de gravació).


Ara bé, d'acord amb una entrevista a Terra, Muse no té cap pressa en treure'l i per a ells el més important és oferir el millor disc que mai hagin fet, i si cal esperar fins el 2010 esperarem. El disc, doncs, sortirà quan el grup estigui satisfet amb el resultat.


Com ja he anat postejant al blog, per a mi Muse és un dels grups més sorprenents i revolucionaris, per la seva riquesa musical i per la seva carrera, amb 10 anys oferint treballs de gran qualitat. Un grup que, en aquests moments, es troba en una etapa de gran creativitat.


Certament, la cosa promet (si no us ho creieu, mireu el vídeo), Matthew Bellamy explica que una de les cançons és una simfonia que estarà dividida en tres parts, i que una gran part del disc serà orquestral.


Pel que fa a la gira, començarà per Europa un cop el disc vegi la llum, però la data continua sent una incògnita.

Vídeo sessió de gravació

No Line On The Horizon

Per poder comentar/criticar el nou treball d’U2 cal parlar prèviament de la figura del productor discogràfic. Digueu-me ignorant però mai he entès la tasca dels productors: jo creia que per a fer música només calia formar un grup, compondre les cançons i anar a gravar-les a un estudi.

Per a què es necessita un productor? Doncs per a organitzar la gravació, per donar als temes un toc actual i fer-los més comercials; però tot això és secundari quan al darrera hi ha bones cançons.

Amb el temps, la figura del productor ha agafat més pes, fins al punt de ser co-creador dels discos, donant personalitat i forma a les gravacions. Això s’ha accentuat molt més amb el darrer treball d’U2 (i de Coldplay), fins al punt de considerar que No Line On The Horizon és 50% U2 i 50% Brian Eno.

Després d’haver-lo escoltat unes quantes vegades, opino que estem davant d’un treball molt digne, dens, conceptualment potent, i amb temes molt bons, però que no arriben a l’excel·lència d’obres com Achtung Baby, Joshua Tree, The Unforgettable Fire o War. És un bon disc, però no una obra mestra, superior a la mitjana, però no revolucionari.

No estic criticant la feina d’Eno, de fet Brian Eno salva el disc, la seva producció és excel·lent i mai cap disc d’U2 havia sonat com aquest, amb tants matisos, cors, teclats... el problema és la base que Eno ha de modelar, que no té la força d’altres treballs.

Recordem que la gestació d’aquest disc comença el juliol de 2006, quan U2 comença a treballar amb Rick Rubin al sud de França i a Londres. Musicalment va ser un fracàs, el producte no tenia la qualitat esperada i només es va poder aprofitar Window in the Skies (molt fluixa). Com enfocarien el nou disc, d’on traurien la inspiració, com superarien les dificultats creatives? Brian Eno, era la solució.

El resultat és un bon disc on la producció supera a la creació, on destaca l’atmosfera creada per Eno i s’agraeix l’intent d’oferir un producte diferent, globalment superior a How To Dismantle an Atomic Bomb i All That You Can't Leave Behind, però on manquen aquelles cançons “himne” que U2 ens oferia fa 20-15 anys, és a dir: singles potents. No Line On The Horizon no és el millor treball d’U2 i no és la revolució que ens prometien, però sí és una evolució dins el grup, i el més important de tot: és màgic, emociona i et transporta a una altra dimensió.

Nota: 7,5/10

Punts a favor: l’atmosfera, l’ambient, la màgia, l’àlbum més treballat de la banda, no defraudarà els fans i creix a mesura que s’escolta.

Punts en contra: falten himnes, les expectatives creades

Per internet, navegant pels blogs i fòrums habituals, trobareu moltes més opinions sobre l'àlbum, jo en destacaria la de Julián Ruíz, que tot i ser més negativa, és força objectiva.

Discover U2!

No Line On The Horizon - Habemus Album

Era qüestió de temps, una gernació de fans pendents hora rera hora del més petit error, filtració, per a fer-se amb un dels treballs més desitjats dels darrers anys.

Lògicament, i com tinc costum en aquest blog, no hi haurà cap enllaç de descàrrega ja que pujar material oficial és il·legal i em podrien tancar la "parada", però navegant per les webs habituals el trobareu sense masses problemes.

Gaudiu-ne.

Ara toca relaxar-se, escoltar l'àlbum amb tranquil·litat i assaborir-lo.

No Line On The Horizon 2

Com comentava un fan al fòrum de U2 Eastlink, aquests fills de puta m'han tornat a emocionar. Senzillament tinc els pels de punta i m'he quedat sense paraules: Get On Your Boots em va agradar molt, però No Line On The Horizon 2 (remix de la cançó que apareixerà al disc) és una d'aquelles cançons que, no saps com, arriba a l'ànima.

Una obra mestra, magistral.



Lletra de la cançó i traducció

I know a girl, she's like the sea.
I watch her changing every day for me, oh yeah!
oh oh oh!
One day she's still, the next she swells,
you can hear the universe in her sea shells, oh yeah!
oh oh oh!

No line on the horizon, no line...
No line on the horizon, no line...

I know a girl, hole in her heart,
she said infinity is a great place to start.
Oh, no you know its gonna be alone.
Well then you said [Incomprensible]
I wanna be the sea in the sail, oh

Oh oh oh!
No line on the horizon, no line...
No line on the horizon, no line...
Oh! Oh oh oh! Oh oh oh! Oh!

Song in my head, is now on my mind.
I put you on pause. I rewind and replay...

Every night I have the same dream.
I'm hatching some plot, scheming some scheme. Oh yeah!
Oh oh oh!

I'm a traffic cop, move out of my way.
The siren's wailing, and the speeder wants to get away. ¡Oh oh oh!

No! Line!
No! Line!
No Line on the Horizon, no line
No Line on the Horizon, no line
No Line on the Horizon, no line


-----------------------

Conozco una chica, ella es como el mar.
La veo cambiando para mi cada día, ¡oh sí!
¡oh oh oh!
Un día esta calmada, el próximo esta con marejada,
se puede oír el universo en su conchas marinas, ¡oh sí!
¡oh oh oh!

No hay línea en el horizonte, no hay línea...
No hay línea en el horizonte, no hay línea...

Conozco una chica, un agujero en su corazón,
dijo que el infinito es un gran lugar para comenzar.
¡Oh, no! sabes que va a estar sola.
Bien, entonces dijiste [Incomprensible]
Quiero ser el mar en la vela, oh

¡Oh oh oh!
No hay línea en el horizonte, no hay línea...
No hay línea en el horizonte, no hay línea...
¡Oh! ¡Oh oh oh! ¡Oh oh oh! ¡Oh!

Una canción en mi cabeza, ahora está en mi mente.
Te pongo en pausa. Rebobino y reproduzco...

Cada noche tengo el mismo sueño.
Estoy incubando algún complot, maquinando algunas intrigas. ¡Oh yeah!
¡Oh oh oh!

Soy un policía de tráfico, sal de mi camino.
Los gemidos de la sirena, la velocidad quiere salir. ¡Oh oh oh!

¡No! ¡Línea!
¡No! ¡Línea!
No hay línea en el horizonte, no hay línea...
No hay línea en el horizonte, no hay línea...
No hay línea en el horizonte, no hay línea...

(font: U2FanLife)

Muse: Nou Àlbum

2009 arriba carregadet de novetats: al març es confirmarà la gira d'U2, que tot sembla indicar que començarà al mes de juny amb dos concerts a Barcelona (el 29 i 30), i corren rumors que Muse treurà al mercat un nou àlbum al mes de setembre.

El segell discogràfic Warner serà l'encarregat de llençar aquest nou treball de Muse, encara sense nom, que iniciaria la seva nova gira a la tardor per Europa.

Font: Microcuts

TR2N

I jo sense enterar-me?

Aquest matí, a Vandal Online he llegit LA NOTÍCIA: Tron podría regresar al mundo de los videojuegos, su llegada coincidiría con el estreno del nuevo film de la serie, TR2N.

Per a aquells que no ho sàpiguen, TRON és una pel·lícula de culte de 1982, en la que un programador de videojocs és xuclat per un sistema informàtic dins d’un món virtual en el que, com a gladiador, juntament amb d'altres programes, ha de lluitar per la seva vida.

Com totes les pel·lícules de “culte”, en el seu moment va ser un fracàs, i per molt que me l’estimi he de reconèixer que vista amb ulls d’adult la pel·lícula no és cap meravella, però en el seu moment va suposar una gran innovació dins el camp de l’animació.

TRON, però, no va morir en aquella pel·lícula, i una legió de fans (i de freaks) ha continuat donant suport a aquella producció, i el 2002, amb la sortida en DVD de l’edició col·leccionista de la pel·lícula es va confirmar que Disney estava treballant en una seqüela (mireu el disc d'extres).

I així va ser, el 2003 va sortir la seqüela de TRON anomenada TRON 2.0, però no en forma de pel·lícula sinó de joc d’acció en primera persona per a PC. El joc estava força bé, però a mi no em va acabar de convèncer.

En tot cas, la llicència continuava viva i tots esperàvem una nova pel·lícula i un nou videojoc... i esperàvem... i esperàvem... How long to sing this song?

Doncs bé, la llarga espera s’ha acabat, i a la Comic-Con de 2008 es va poder veure el primer tràiler de la pel·lícula, té molt mala qualitat, però és IMPRESSIONANT.

Ja sé que és difícil demanar-ho, sobretot després d’haver vist el tràiler, però paciència perquè TR2N no s’estrenarà fins el 2011.

Tràiler TRON


Tràiler TRON 2.0


Tràiler TR2N

Indiana Jones and The Staff of Kings

Després de molts rumors, sembla confirmar-se que, a la primavera del 2009, ens arribarà la nova entrega de les aventures d'Indiana Jones.

El projecte fou anunciat fa uns anys, juntament amb The Force Unleashed, però Lucas Arts va prioritzar el desenvolupament d'aquest darrer.

Les darreres setmanes havien aparegut rumors sobre la seva cancel·lació: Lucas Arts no passa pel seu millor moment i The Force Unleashed, tot i que no va ser un fracàs, no va convèncer ni al públic ni a la crítica.

Ara bé, no tot són bones notícies, ja que el trailer publicat (només escenes cinemàtiques) es correspon a la versió per a ¡¡¡ Nintendo Wii !!! Un cop baix per als propietaris d'Xbox 360 i PS3 , que es quedaran sense joc.

Ara només falta veure com serà la versió per a Wii i si acusarà les mancances de tecnologies com DMM (Digital Molecular Matter) i Euphoria, que en principi sí havien de gaudir les versions de Play Station 3 i d'Xbox 360.

Personalment, prefereixo una bona jugabilitat a uns bons gràfics, i si aprofiten bé l'ús del Nunchuck i del Remote Controller el títol podria oferir una experiència de joc excepcional, però això ja es va dir de la versió per a Wii de The Force Unleashed i el resultat final no va ser del tot satisfactori.

De moment, i per anar creant hype, el trailer:

Lucas Arts dóna més detalls sobre el videojoc:

• L’aventura tindrà lloc en 1939 i viatjarem per Panamà, San Francisco, Estambul... amb l’objectiu de recuperar el bàcul de Moisés.

• Per al combat s’utilitzarà els sistema de detecció de moviments (colpejar, fuetejar, disparar...) i hi haurà quick time events. A més a més haurem de fer servir el fuet per tal de superar obstacles.

• Hi haurà trampes, resolució de trencaclosques i podrem controlar elefants, avions, rais...

• Les escenes d’acció s’inspiraran en moments memorables com l’enfonsament del temple i la persecució de vehicles que té lloc a La Recerca de l’Arca Perduda, o la cursa de vagonetes del Temple Maleït.

• Oferirà mode cooperatiu amb un segon personatge “familiar” per als seguidors de la saga.

• Hi haurà també un mode competitiu de fins a quatre jugadors amb combats amb avions i tancs.

• Inclourà la millor aventura gràfica de tots els temps: Indiana Jones and The Fate of Atlantis.

Imatges

Get On Your Boots

Han passat ja 4 anys des d’aquell How To Dismantle An Atomic Bomb, 4 anys de concerts, gires, recopilatoris, les darreres remasteritzacions (Boy, October, War, Under a Blood Red Sky i The Joshua Tree), totes elles imprescindibles, però els fans volíem tenir a les nostres mans un nou treball d’U2 i no les típiques recopilacions i reedicions que acostumen a fer els grups de música quan estan en decadència.

Molts es preguntaran, com pot sobreviure un fan d’U2 a 4 anys de sequera? Doncs gràcies a Coldplay, Keane, Muse ... i molts d’altres, però quan tots aquests grups semblen agafar més força, quan algunes persones (i no estic mirant a ningú) comencen a pensar que potser U2 està sent superat, avui 19 de gener de 2008, presenta a tot el món el single Get On Your Boots, la carta de presentació del seu nou treball No Line On The Horizon.

I U2, com porta fent durant més de 30 anys, torna a demostrar que continua sent el millor grup del panorama musical actual, mantenint intactes la seva creativitat i força. “Aparteu-vos que venim i apreneu de nosaltres, que encara us falta molt per arribar a on estem”. U2 reapareix, doncs, donant una lliçó magistral de música.

Què puc dir del single? Doncs que m’ha encantat: si t’agrada U2, t’agradarà Get On Your Boots.

Lògicament, un esdeveniment d’aquesta magnitud no pot ser obviat per les principals pàgines web i fòrums catalans, espanyols i ¡¡¡mundials!!! I la discussió està servida (U2Spain i U2Valencia, per exemple).

Personalment, opino que té un bon ritme (un Larry i Adam excel·lents amb la bateria i el baix); una guitarra extraordinària (com sempre, The Edge és increïble); una bona melodia gens previsible, canviant i que flueix amb una atmosfera que t’atrapa i que espero que també tingui tot el disc; i una molt bona lletra. Get On Your Boots no cau en la simplicitat musical de, per exemple Vertigo i, sobretot, compta amb una molt bona producció. La cançó agrada la primera vegada que l’escoltes i creix amb posteriors audicions.

U2, com sempre, no defrauda i sap evolucionar suficientment per tal d’oferir un producte “actual” sense perdre la seva essènica, i això és una cosa que molts pocs grups saben fer, i els seus més de 30 anys d’existència ho demostren.

Ara, només falta esperar al 2 de març, quan surti publicat el disc, del qual ja se’n saben detalls com el Tracklist: 1. No Line On The Horizon / 2. Magnificent / 3. Moment of Surrender / 4. Unknown Caller / 5. I’ll Go Crazy If I Don’t Go Crazy Tonight / 6. Get On Your Boots / 7. Stand Up Comedy / 8. Fez – Being Born / 9. White As Snow / 10. Breathe / 11. Cedars Of Lebanon

Es publicarà en 5 formats:
- Standard jewel case: CD + llibret de 24 planes
- Digipak format: Edició limitada amb CD + llibret de 32 planes + pòster + descàrrega del film d’Anton Corbijn.
- Magazine format: Edició limitada amb CD + magazine de 64 planes + descàrrega del film d’Anton Corbijn.
- Box format: Edició limitada en caixa amb CD + llibre tapa dura de 64 planes + pòster + DVD amb el film d’Anton Corbijn.
- LP vinyl: dos vinils + llibret de 16 planes




Videos

GONYB 09 GA Live
Cargado por yardie4lifever2

El futur del PC com a plataforma de videojocs

Fa dos anys… i pico em vaig comprar un Intel Core 2 Duo a 1.86 GHz, 2 Gb de RAM, amb una Radeon X1650. No era la típica màquina per a “jugones hardcore” però estem parlant (en el seu moment) d’un PC de gama mitja-alta, sobretot si et conformes jugant amb configuracions i resolucions baixes i busques un ordenador que et permeti fer de tot una mica amb solvència i durant forces anys.

Què està passant amb la informàtica? Com és possible que a finals de desembre de 2008 comencin a sortir jocs que no funcionin bé amb el meu equip? Parlo de GTA IV, parlo del nou Lord Of The Rings Conquest... i d’altres.

Això no és cap novetat, l’usuari de PC sempre ha estat un "pringat" que ha d’actualitzar constantment el seu sistema si vol estar a l’última i vol gaudir de fps, simuladors... però en els darrers 5-7 anys, el panorama ha empitjorat notablement. Sinó, només cal dir un nom Crysis i tot el rebombori que es va generar quan van sortir publicats els seus requisits mínims de funcionament, crítiques que considero exagerades perquè els seus requisits es van convertir, en poques setmanes, en un estàndard, i jocs posteriors els han superat considerablement.

Volen acabar amb la indústria del PC com a plataforma de videojoc? No, no ho crec, i de fet, fabricants de software i hardware s’estan aliant i arribant a acords per tal de defensar-lo, però la realitat es que està agonitzant.

Les causes? No, no penseu en la pirateria. És cert que la pirateria és un tema greu i perjudica a la indústria en general i, especialment, al PC, però no crec que en sigui culpable. L’autèntic culpable és la frustració que patim els usuaris d’aquesta plataforma, per pagar molts diners per un equip que als 2-3 anys queda obsolet, comprant jocs que, un cop instal·lats, no funcionen o no ho fan correctament per defectes de programació. Perquè estem farts de passar-nos el dia actualitzant drivers o patint els sistemes anticòpia que limiten el nombre d’instal·lacions o que creen conflictes amb l’ordinador, passant-nos mitja hora provat configuracions diverses per tal d’optimitzar el funcionament dels videojocs que amb tanta il·lusió hem comprat, tenint en compte que molts d’ells són ports de les versions de videoconsola.

Ara em direu que això fa anys que passa i que no afecta negativament el PC. Estic d’acord, però això comença a canviar. Fins fa poc, el PC era l'única plataforma que et permetia jugar en alta definició, amb fps, simuladors, jocs de rol i d’estratègia, aventures gràfiques, i amb una bona connexió online. Ara això ha canviat, per 400 € és possible comprar un televisor HD Ready (per 800 € un Full HD) i gaudir amb l’XBOX 360 o PS3 de jocs en alta definició, els gèneres fins ara exclusius del PC es traslladen a videoconsola, i XBOX Live de Microsoft ofereix una experiència online comparable a la del PC.

Les videoconsoles són més barates que un PC i ofereixen un mínim de 5-7 anys de vida durant els quals tots els jocs que surtin en aquella plataforma et funcionaran a la perfecció, sense haver de canviar gràfiques, ampliar RAM o patir per si s’executarà bé o no.

Per què m’he de comprar un PC per a jugar? Al PC només li queden dos línees de defensa, cada cop més febles: la possibilitat d’incorporar MODS als jocs i el sistema de control. Pel que fa als MODS, jocs com Little Big Planet de PS3 demostren que és possible oferir editors de nivells i personatges en una videoconsola, i que els usuaris puguin compartir-los; pel que fa al sistema de control la cosa està a punt de canviar radicalment.

El control incideix directament en la jugabilitat, i metre que els gamepads són perfectes per a jocs de plataformes i arcade, pel que fa als FPS i jocs d’estratègia és indubtable que la precisió del teclat i ratolí són insubstituïbles, fins ara. Aquest matí llegia un article d’Antonio Carrasco (Casidios) cofundador i redactor d’Akihabara Blues anomenat La reinvención del wiimote. Recomano la seva lectura i que cadascú n’extregui les seves pròpies conclusions, però personalment, tinc claríssim que al 2010, coincidint amb l’aparició de la nova generació de consoles (prevista entre el 2010 i 2012 segons com afecti la crisi al sector del videojoc) amb molta seguretat s’implementi un nou control inalàmbric, molt més precís que el Wiimote i que pot oferir una experiència de joc superior a l’actual.

Imagineu la propera generació de videoconsoles, amb una potencia gràfica i un sistema online molt superior a l’actual i equiparable al del PC, oferint un ampli ventall de gèneres (rol, acció, aventura, fps, estratègia) i un control precís. Sense oblidar les opcions multimedia (reproducció de pel·lícules, música, navegació per internet) que les videoconsoles actuals ja ofereixen. En quin lloc quedarà el PC com a plataforma de joc?

Temps al temps...