Battlestar Galactica

Battlestar Galactica ens relata la lluita de la raça humana per la seva supervivència. Aparentment, el plantejament de la història no podria ser més “vulgar”: els humans per tal de colonitzar planetes creen una raça de robots/esclaus (els cylon) que s’acaben revelant contra ells.

Però no deixeu que les parences us enganyin, darrera d’aquest plantejament “tronat” s’amaga una de les millors sèries de la història de la televisió. És molt més que una sèrie de ciència ficció amb espectaculars efectes especials i una producció digne de les pel·lícules de Hollywood. Battlestar Galactica és per sobre de tot un drama humà, amb un argument i personatges profunds i complexos. Temes com la política, la lluita pel poder, el poder militar, la filosofia, la religió, la mitologia, la mort, la vida, l’amor, l’odi, la venjança, el racisme... són presents al llarg de la sèrie, analitzant amb lupa la naturalesa humana.

La trama està molt ben desenvolupada i no només els “season finales” et deixen bocabadat, sinó que el final de cada episodi et deixa amb les ganes de saber com continuarà la història. De fet, és difícil trobar episodis i temporades fluixes. Les quatre temporades són excel·lents i en cap moment decau el ritme.

Però tot el que comença acaba i és millor no allargar-ho innecessàriament, per això al gener de 2009 s’estrenaran als EUA els darrers deu episodis de la quarta (i última) temporada, a la que acompanyarà una nova sèrie (precuela) anomenada “Caprica”.

Per tots aquells que vulguin gaudir de l’univers de Battlestar Galactica, us acompanyo la guia de “visionatge”:
- BG: The Miniseries (2003)
- BG Season 1 (2004-2005)

- BG Season 2 (2005-2006)
- BG: The Resistance (Webisodes 2006)
- BG Season 3 (2006-2007)
- BG Razor Extended Version -inclou Webisodes- (2007)
- BG Season 4 (2008-2009)
- BG: The Plan (2009)

Finalitzo el post citant en castellà un discurs del comandant William Adama (Edward James Olmos) que té lloc en les minisèries de 2003, i que dóna una idea del to de la sèrie:

“... cuando luchamos contra los Cylons lo hicimos para salvarnos de la extinción, pero nunca respondimos a la pregunta ¿por qué?. ¿Por qué nosotros como pueblo somos dignos de salvarnos? Todavía asesinamos por codicia, rencor o celos. ... Nos negamos a aceptar la responsabilidad por cualquier cosa que hayamos hecho.

Como hicimos con los Cylons. Decidimos jugar a ser Dios, a crear vida. Cuando esa vida se volvió en nuestra contra, nos consolamos en el conocimiento de que realmente no era nuestra culpa. No puedes jugar a ser Dios y después lavarte las manos respecto de las cosas que creaste. Tarde o temprano, llega el día en el que no puedes esconderte más de las cosas que has hecho.”

Enllaços:

- Wikipedia de Battlestar Galactica

- Sci Fi Espanya

- Sci Fi USA

- Wikipedia

- Spacecast


Trailer

Viva la Vida a Barcelona

És innegable que Coldplay és un grup musical consolidat, amb més de 10 anys de carrera, situant-se sempre al capdavant de les llistes de vendes, números 1 i obtenint nombrosos premis.

Coldplay ha madurat, i el seu darrer treball, Viva la Vida or Death and All His Friends, n’és la mostra. És un disc profund i musicalment es desmarca dels seus anteriors treballs buscant ritmes, lletres i melodies diferents; Coldplay deixa de plagiar-se per a oferir un producte diferent, contradictori, fosc i, alhora, ple de vitalitat.

El concert, com ja han dit els diaris (podeu consultar els enllaços al final del post) va ser apoteòsic, per l’entrega del grup i d’un Chris Martin que no va parar de moure’s d’una banda a l’altra de l’escenari, saltant sense parar, amb molta confiança en ell mateix, obrint-se a l’audiència i buscant la implicació d’un públic totalment entregat.

Es van poder sentir clàssics com Clocks, Speed of Sound, Yellow, Fix You, In My Place... però van ser precisament els temes del seu darrer àlbum (que va obrir i tancar el concert) els que més em van sorprendre: el disc (produït per Brian Eno, habitual dels U2) ofereix una riquesa instrumental i sonoritat increïbles, però amb el directe guanya molta energia, força i potencia, oferint també nous matisos. Peces com Viva la Vida, Violet Hill, Lost... es convertiran, sense cap tipus de dubte, en els nous clàssics que s’escoltaran a les futures gires d’un grup al que, sense cap mena de dubte, li espera un futur brillant.

Pel que fa a la posada en escena, no m’esperava un disseny tant senzill, tant discret, però tant efectiu. Oblideu les superpantalles, superfocus i els superefectes digitals a que ens tenen acostumats grups amb molt més pressupost. Cada cançó tenia la seva pròpia coreografia de llums i colors i els seus propis efectes visuals que la transformaven en una experiència única assolint la fita màxima en tota obra musical: emocionar. Un concert emocionant i extraordinari de gairebé dues hores intenses que van passar volant a la velocitat del so.

Deixant de banda a Coldplay (que es preveu que encara tregui un nou disc abans que acabi l’any), el 2009 ens portarà els nous treballs i gires dels U2, Snow Patrol, Keane i MUSE (per a mi el grup més ric, fresc i original), o sigui que ja podem començar a buscar un lloc a l’agenda i a estalviar força.

Imatges del concert
Fotografies obtingudes de la web Coldplaying, cliqueu a l'enllaç per a veure'n els autors

Descarregar audio del concert (bootleg)

- Bootleg del concert (contrasenya vivalavida)

- Coldplay Bootlegs (registrant-vos podreu descarregar el concert en format d’audio lossless)

Cròniques televisió

- RTVE (entrevista)

- TV3

Cròniques diaris digitals

- Jordi Bianciotto: “Gigantes con sensibilidad”. El Periódico

- Núria Martorell: “Coldplay reafirma hoy su estatus en el Sant Jordi”. El Periódico

- Víctor Sancho (EFE): “Coldplay arrasa en Barcelona con un concierto apoteósico”. El Periódico

- Luis Hidalgo: “Caballo grande”. El País

Altres enllaços

- Coldplay

- Coldplaying

- MyColdplay