MOFO: Battlestar Galactica

Battlestar Galactica ens relata la lluita de la raça humana per la seva supervivència. Aparentment, el plantejament de la història no podria ser més “vulgar”: els humans per tal de colonitzar planetes creen una raça de robots/esclaus (els cylon) que s’acaben revelant contra ells.

Però no deixeu que les parences us enganyin, darrera d’aquest plantejament “tronat” s’amaga una de les millors sèries de la història de la televisió. És molt més que una sèrie de ciència ficció amb espectaculars efectes especials i una producció digne de les pel·lícules de Hollywood. Battlestar Galactica és per sobre de tot un drama humà, amb un argument i personatges profunds i complexos. Temes com la política, la lluita pel poder, el poder militar, la filosofia, la religió, la mitologia, la mort, la vida, l’amor, l’odi, la venjança, el racisme... són presents al llarg de la sèrie, analitzant amb lupa la naturalesa humana.

La trama està molt ben desenvolupada i no només els “season finales” et deixen bocabadat, sinó que el final de cada episodi et deixa amb les ganes de saber com continuarà la història. De fet, és difícil trobar episodis i temporades fluixes. Les quatre temporades són excel·lents i en cap moment decau el ritme.

Però tot el que comença acaba i és millor no allargar-ho innecessàriament, per això al gener de 2009 s’estrenaran als EUA els darrers deu episodis de la quarta (i última) temporada, a la que acompanyarà una nova sèrie (precuela) anomenada “Caprica”.

Per tots aquells que vulguin gaudir de l’univers de Battlestar Galactica, us acompanyo la guia de “visionatge”:
- BG: The Miniseries (2003)
- BG Season 1 (2004-2005)

- BG Season 2 (2005-2006)
- BG: The Resistance (Webisodes 2006)
- BG Season 3 (2006-2007)
- BG Razor Extended Version -inclou Webisodes- (2007)
- BG Season 4 (2008-2009)
- BG: The Plan (2009)

Finalitzo el post citant en castellà un discurs del comandant William Adama (Edward James Olmos) que té lloc en les minisèries de 2003, i que dóna una idea del to de la sèrie:

“... cuando luchamos contra los Cylons lo hicimos para salvarnos de la extinción, pero nunca respondimos a la pregunta ¿por qué?. ¿Por qué nosotros como pueblo somos dignos de salvarnos? Todavía asesinamos por codicia, rencor o celos. ... Nos negamos a aceptar la responsabilidad por cualquier cosa que hayamos hecho.

Como hicimos con los Cylons. Decidimos jugar a ser Dios, a crear vida. Cuando esa vida se volvió en nuestra contra, nos consolamos en el conocimiento de que realmente no era nuestra culpa. No puedes jugar a ser Dios y después lavarte las manos respecto de las cosas que creaste. Tarde o temprano, llega el día en el que no puedes esconderte más de las cosas que has hecho.”