MOFO: Viva la Vida a Barcelona

És innegable que Coldplay és un grup musical consolidat, amb més de 10 anys de carrera, situant-se sempre al capdavant de les llistes de vendes, números 1 i obtenint nombrosos premis.

Coldplay ha madurat, i el seu darrer treball, Viva la Vida or Death and All His Friends, n’és la mostra. És un disc profund i musicalment es desmarca dels seus anteriors treballs buscant ritmes, lletres i melodies diferents; Coldplay deixa de plagiar-se per a oferir un producte diferent, contradictori, fosc i, alhora, ple de vitalitat.

El concert, com ja han dit els diaris (podeu consultar els enllaços al final del post) va ser apoteòsic, per l’entrega del grup i d’un Chris Martin que no va parar de moure’s d’una banda a l’altra de l’escenari, saltant sense parar, amb molta confiança en ell mateix, obrint-se a l’audiència i buscant la implicació d’un públic totalment entregat.

Es van poder sentir clàssics com Clocks, Speed of Sound, Yellow, Fix You, In My Place... però van ser precisament els temes del seu darrer àlbum (que va obrir i tancar el concert) els que més em van sorprendre: el disc (produït per Brian Eno, habitual dels U2) ofereix una riquesa instrumental i sonoritat increïbles, però amb el directe guanya molta energia, força i potencia, oferint també nous matisos. Peces com Viva la Vida, Violet Hill, Lost... es convertiran, sense cap tipus de dubte, en els nous clàssics que s’escoltaran a les futures gires d’un grup al que, sense cap mena de dubte, li espera un futur brillant.

Pel que fa a la posada en escena, no m’esperava un disseny tant senzill, tant discret, però tant efectiu. Oblideu les superpantalles, superfocus i els superefectes digitals a que ens tenen acostumats grups amb molt més pressupost. Cada cançó tenia la seva pròpia coreografia de llums i colors i els seus propis efectes visuals que la transformaven en una experiència única assolint la fita màxima en tota obra musical: emocionar. Un concert emocionant i extraordinari de gairebé dues hores intenses que van passar volant a la velocitat del so.

Deixant de banda a Coldplay (que es preveu que encara tregui un nou disc abans que acabi l’any), el 2009 ens portarà els nous treballs i gires dels U2, Snow Patrol, Keane i MUSE (per a mi el grup més ric, fresc i original), o sigui que ja podem començar a buscar un lloc a l’agenda i a estalviar força.

Imatges del concert
Fotografies obtingudes de la web Coldplaying, cliqueu a l'enllaç per a veure'n els autors