MOFO: Lost i Dexter

M'agraden les sèries de televisió dramàtiques; entenent com a tals aquelles que exploren els personatges, que plantegen conflictes entre ells i que els fan créixer, madurar i evolucionar de manera coherent. M'agrada viure històries, més o menys increïbles o fantàstiques, m'agrada patir, riure i plorar. Per això vaig gaudir tant amb Lost o Battlestar Galactica i estic gaudint amb Dexter.

És molt difícil trobar productes televisius que t'omplin i t'atrapin completament. És molt fàcil caure en el melodrama, arguments previsibles i personatges plans, en històries sense contingut i fredes.

Lost és, per mi, una obra coral magistral que explora la vida, les inquietuds, les misèries i la redempció dels viatgers del vol 815 d'Oceanic Airlines. Ara bé, Perduts no seria res sense els misteris que amaga l'illa on s'estavella l'avió, misteris que s'acaben desvetllant (la seva majoria) al llarg de les seves sis temporades on ciència ficció, aventura i mitologia es barregen per oferir un producte amb un ritme trepidant; una autèntica muntanya russa d'acció i emocions, amb un emotiu final controvertit coherent amb el desenvolupament de la sèrie.

Recentment s'ha posat a la venda l'infame pack complert en format DVD i Blu-ray, amb un preu prohibitiu: 300 € l'edició en Blu-ray i 175 € l'edició en DVD. Ara bé, l'infàmia no rau en el preu sinó en la presentació d'aquest pack, que no té res a veure amb l'edició USA, i que inclou les sis temporades amb el mateix maquetatge amb què es poden trobar individualment al mercat des de fa mesos (anys en el cas dels DVD). Una autèntica vergonya.

Dexter és un altre exemple de com construir un gran thriller dramàtic. Fa un parell de dies va finalitzar la seva cinquena temporada (una de les meves preferides, juntament amb la primera) i no puc sinó alabar el gran treball de guió i l'excel·lent interpretació de Michael C. Hall construint un personatge posseït per un "obscur passatger" a la recerca de la seva pròpia humanitat.