Way Down In The Hole

L'excel·lent cançó de Tom Waits, Way Down in The Hole, ens introdueix la millor sèrie de la història de la televisió: The Wire.

La sèrie va ser traduïda (i horrorosament doblada al castellà) amb el nom de Bajo Escucha i, efectivament, aquesta és una de les possibles interpretacions que té el títol, perquè la sèrie tracta precisament d'una unitat especial d'escoltes que lluita contra el crim i el narcotràfic. Però The Wire és molt més que això, els co-creadors i co-guionistes de la sèrie David Simon (periodista durant dotze anys al The Baltimore Sun) i Ed Burns (ex policia i professor en una escola pública) creen un enorme puzle que analitza amb precisió la vida supervivència, la misèria, la hipocresia, la incompetència, l'abús de poder i la corrupció a Baltimore; teixeixen una xarxa que atrapa totes les capes de la societat, la corrupció que habita a totes les esferes i la lluita i el sacrifici per sobreviure a ella i obtenir justícia.

La primera temporada representa el punt de partida, i sense cap tipus de dubte ens sorprèn per la força de la història, la presentació dels personatges, l'originalitat i plantejament de la sèrie; però no ens enganyem, el millor està per arribar. El seu to, lent, permet al llarg de les seves cinc temporades i seixanta episodis, aprofundir en les relacions entre els personatges (més de cent) i endinsar-nos en els barris baixos de Baltimore: les famílies pobres i humils que han de viure, dia a dia, envoltades de drogues i crims, la vida dels drogoaddictes i dels traficants, les màfies i les guerres entre elles, el món policial i judicial, els advocats, empresaris i constructors, el món de la política, els sindicats, l'educació i el periodisme.

El gran mèrit de The Wire és traslladar-nos a la realitat de Baltimore, un univers que desconeixem absolutament i que se'ns presenta de manera aclaparadora, sense donar-nos cap explicació. No és, en absolut, una sèrie fàcil. El pessimisme (o més ben dit, el realisme) està present en tot moment i no hi ha herois sinó persones trencades i ferides. En aquest sentit cal lloar l'extraordinari treball d'interpretació que fan tots els seus actors i que, en conjunt, dóna la impressió que ens trobem davant d'un documental i no un producte televisiu de ficció. De nou hem de fugir de la versió doblada, on es perden els accents, les cadències, els tons, que juntament amb els silencis i les mirades eleven l'art de la interpretació a un nivell cinematogràfic. Perquè The Wire és 100% cinema de qualitat.

The Wire és coherent en tot moment amb els personatges i la història que explica. Retrata amb duresa la vida a Baltimore i la seva temporada final, més curta que les anteriors, tanca de manera extraordinària la sèrie oferint un producte final d'alt nivell que serà molt difícil de superar i que, de fet, passa la mà per la cara a totes les pel·lícules sobre màfies que he vist: El Padrino, Goodfellas, Casino, Infiltrados, Una Historia del Bronx, Érase una vez en América, Muerte entre las flores, Scarface... esdevenen, en comparació, i sense exagerar, productes amateurs.

Gràcies David i gràcies HBO per haver ofert una sèrie de tanta qualitat.