dijous, 10 de desembre del 2009

Moon - La recerca d'un mateix



El cinema de ciència ficció no passa pel seu millor moment. Dels darrers dos o tres anys només salvaria les excel·lents Wall-E i Star Trek, i tirant una mica més enrere Hijos de los Hombres i alguna més que em sabrà greu no citar. Per altra banda, Los substitutos, Terminator Salvation, Gamer, Ultimatum a la Tierra, Death Race, El incidente, Soy Leyenda... són mostres de mediocritat, manca de guió, idees i originalitat.



On estan aquelles pel·lícules de ciència ficció que ens feien reflexionar sobre la pròpia existència, la humanitat, la identitat, valors com la vida i la llibertat?, on estan aquells bons guions i interpretacions? Sembla que una pel·lícula de ciència ficció hagi de girar al voltant d'espectaculars efectes digitals, i ens oblidem de l'argument i dels protagonistes: què pensen, com viuen, què volen, qui són...




Moon no inventa res, i no l'spoilejaré citant les pel·lícules que li serveixen d'inspiració, però tampoc pretén inventar res. Moon és una proposta honesta, senzilla, de baix pressupost, basada en una bona idea (de Duncan Jones) i un bon guió (de Nathan Parker), que gaudeix de les excel·lents interpretacions de Sam Rockwell i Kevin Spacey i la meravellosa banda sonora composta pel gran Clint Mansell.



Sam Rockwell és qui sustenta Moon, és el pilar de la pel·lícula i el seu motor. Sam Rockwell, que interpreta a Sam Bell, dóna una lliçó magistral d'interpretació i no tinc adjectius per definir la seva actuació: plena de sentiment i emocions que sap traslladar a l'espectador. És, sense cap tipus de dubte, una de les millors interpretacions dels darrers anys i es mereix tots els guardons i el reconeixement de la indústria cinematogràfica.



Kevin Spacey dóna veu a GERTY, un robot. El seu paper és, a primera vista, més senzill, però donar vida a una capsa de ferro inanimada és una proesa, i ho aconsegueix plenament, superant al mític HAL 9000.



Pel que fa a l'argument de la pel·lícula, no en penso dir res, i us aconsello que no mireu el tràiler, no llegiu cap entrevista ni busqueu informació a cap altre blog. La pel·lícula té el seu propi ritme narratiu i cal descobrir-la sense saber-ne res de res. Així doncs, caldrà que feu un acte de fe i salteu al buit amb els ulls tapats. Moon no us defraudarà.



Moon és una de les millors pel·lícules del 2009, i una obra mestra de la ciència ficció. Cinema d'abans en temps actuals, un clàssic modern, una gran pel·lícula.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada