MUSE són grans, i el seu espectacle en directe és impressionant, potent i de gran bellesa, molt ben produït, gens recarregat i molt ben programat, apte per a tots els públics.
El més espectacular és la posada en escena, amb un escenari vertical en forma de tres torres. Els grups tendeixen cada cop més a escenografies més espectaculars, escenaris més grans i pantalles gegants; Muse ho simplifica en sis cubs (tres d'ells mòbils) que s'adapten perfectament al show.
Mentre que la gran pantalla d'U2 estava molt desaprofitada, MUSE exprimeix al màxim les múltiples pantalles de que disposa el seu muntatge, oferint imatges dels músics, paisatges, colors,... que s'ajusten perfectament a l'esperit de la música i que et traslladen literalment a un altre món.
Ara bé, no ens enganyem, el més important d'un concert és la música i MUSE no va defraudar. Uprising i Resistance, totes dues del darrer disc, van ser les primeres cançons en sonar.
Ara bé, no ens enganyem, el més important d'un concert és la música i MUSE no va defraudar. Uprising i Resistance, totes dues del darrer disc, van ser les primeres cançons en sonar.
MUSE s'havia posat el públic a la butxaca, i el va fer embogir amb la tercera peça de la nit: New Born.
A New Born va acompanyar Map Of The Problematique i Supermassive Black Hole. L'espectacle era potent, però alhora equilibrat. A Matt Bellamy no se li va anar la bola improvisant caòticament (la qual cosa hagués agradat a molta gent). Tot el contrari, l'espectacle estava molt ben calculat i el ritme molt ben controlat.
MUSE va continuar combinant cançons del seu darrer àlbum amb els clàssics: MK Ultra, Hysteria i l'excel·lent solo de Dom i Christopher.
El públic estava extasiat i només dúiem la meitat del concert. El setlist va continuar amb United States Of Eurasia (per mi, la pitjor cançó de MUSE), Feeling Good (una obra mestra) i Guiding Light.
Undisclosed Desires, una de les grans cançons del darrer disc de MUSE, va perdre molt en el directe (el problema tècnic que van patir segurament en va ser, en part, responsable), però Starlight, Plug In Baby i Time Is Running Out van tornar a posar les coses al seu lloc: increïblement ben tocades, addictives i espectaculars.
Després d'Unnatural Selection van venir els bisos. El concert arribava al seu final, i quin final !!! l'overtura d'Exogeneis, impressionant, i Stockholm Syndrome i Knights of Cydonia extraordinàries.
En definitiva, un excel·lent concert de gairebé dues hores de durada, amb un públic entregat, un muntatge extraordinari i uns MUSE musicalment sublims. Personalment, m'agrada tota la discografia de MUSE, així doncs, no em va molestar que gran part del setlist es centrés en els seus dos darrers treballs: The Resistance (8 cançons) i Black holes and Revelations (4 cançons) tot i que vaig enyorar temes com Bliss i Unintended.
L'únic punt negatiu de la vetllada va ser l'organització: canviar de data un concert a darrera hora, fent-lo coincidir amb un partit de la Champions League, per culpa de la Copa Davis, és una manca de respecte als fans de MUSE.
Per més informació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada