Els inicis no són mai fàcils, però MUSE es va saber fer un lloc dins el món de la música o, millor dit, la indústria de la música. Aquell primer disc era extraordinari, revolucionari, tot i les clares influències de Radiohead. Analitzar l'àlbum no és l'objectiu d'aquest post, però cançons com Sunburn, Muscle Museum, Cave, Showbiz, Unintended i Uno es van convertir en himnes que la banda ha estat tocant al llarg dels seus deu anys d'història i que et posen la pell de gallina només sentir-los.
A Showbiz (1999) van acompanyar Origin of Symmetry (2001) i Absolution (2003), els millors treballs de la banda liderada per Matt Bellamy. Estem parlant de pura creativitat, experimentació i barreja de gèneres: New Born, Bliss, Space Dementia, Plug In Baby, Feeling Good, Citizen Erased, Apocalypse Please, Time Is Running Out, Sing For Absolution, Stockholm Syndrome, Hysteria, Butterflies and Hurricanes... Totes elles imprescindibles i autèntiques obres d'art.
Black Holes and Revelations (2006) suposa un punt d'inflexió en la carrera de la banda. Els discs anteriors no admetien terme mig: o t'encantaven o no els suportaves. MUSE no era una banda "fàcil", però amb Black Holes s'obren a un públic més ampli, oferint un àlbum més comercial. No estic criticant aquest treball, personalment m'encanta i considero que és molt bo: segueix l'estil musical iniciat per Origin of Symmetry, amb un contingut ideològic i polític més marcat (tot i que Absolution ja el tenia), i cal destacar Take a Bow, Starlight, Supermassive Black Hole, Map Of The Problematique, Invincible i Knights of Cydonia; però els fans "de tota la vida" comencen a enyorar aquells MUSE "experimentadors" i potents de principis de segle. Tot i això, l'àlbum va gaudir d'una molt bona acollida al ser més "digerible" que els seus anteriors treballs.
The Resistance (2009) va crear una gran expectació. L'àlbum era produït pel propi grup, així doncs, MUSE creava el seu primer treball 100% controlat per ells, sense censura, sense imposicions comercials, manipulacions o retallades: podien fer tot el que els donés la gana. Continuarien amb la trajectòria "comercial" iniciada amb Black Holes and Revelations o retornarien als seus orígens? MUSE es reinventaria a ell mateix, oferint nous sons? La resposta la vam tenir el mes de setembre, i els fans es van dividir: molts van quedar encantats, però molts d'altres es van sentir profundament decebuts, ja que MUSE va continuar amb la línia marcada per Black Holes.
The Resistance no és, en absolut, un mal àlbum. Em meravella Exogenesis, la impressionant i extraordinària simfonia rock de quasi 13 minuts al final del disc, i temes com Uprising, Resistance, Undisclosed Desires, Unnatural Selection, Guiding Light... són francament potents. Però és clar que MUSE busca un major mercat, més públic, sense perdre la seva essència ni "vendre's".
MUSE és una banda original i diferent, amb personalitat, que resisteix el pas del temps oferint una música de qualitat i rica en matisos. En definitiva, un grup que no té por a experimentar i a equivocar-se.
MUSE és una banda original i diferent, amb personalitat, que resisteix el pas del temps oferint una música de qualitat i rica en matisos. En definitiva, un grup que no té por a experimentar i a equivocar-se.
Per més informació
- MUSE
- MuseWiki
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada